1 d’octubre del 2010

L'adèu a Joan Triadú

L'any de meu naixement, 1948, Joan Triadú  publicava "L'Endimió", obra poètica altament simbolista. Petita coincidència històrica per desar al calaix mnemotècnic. És un privilegi ser hereu del seu patrimoni de catalanitat. Com a petit homenatge per la seva trajectòria cultural transcric aquest poema escrit per Cesare Pavese el 3 de desembre de 1945. Versos escrits per Constance Dowling, la dona que l'abandonà.

Ets la terra i la mort.
La teva estació és la foscor
i el silenci. No viu
res més allunyat
de l'alba que tu.

Quan sembles desvetllar-te
ets solament dolor,
el tens en els ulls i a la sang
però tu no sents res. Vius
com viu una pedra,
com la terra dura.
I et vesteixen somnis,
moviments, sanglots
que tu ignores. El dolor
com l'aigua d'un llac,
tremola i envolta.
Hi ha cercles sobre l'aigua.
Deixa que es desfacin.
Ets la terra i la mort.

Extret de: "Vindrà la mort i tindrà els teus ulls", Omicron, 2008 - Edició i traducció a cura d'Isabel Clarà i Maria-Isabel Segarra.

Articles sobre Joan Triadú a la xarxa: