Ets la terra i la mort.
La teva estació és la foscor
i el silenci. No viu
res més allunyat
de l'alba que tu.
La teva estació és la foscor
i el silenci. No viu
res més allunyat
de l'alba que tu.
Quan sembles desvetllar-te
ets solament dolor,
el tens en els ulls i a la sang
però tu no sents res. Vius
com viu una pedra,
com la terra dura.
I et vesteixen somnis,
moviments, sanglots
que tu ignores. El dolor
com l'aigua d'un llac,
tremola i envolta.
ets solament dolor,
el tens en els ulls i a la sang
però tu no sents res. Vius
com viu una pedra,
com la terra dura.
I et vesteixen somnis,
moviments, sanglots
que tu ignores. El dolor
com l'aigua d'un llac,
tremola i envolta.
Hi ha cercles sobre l'aigua.
Deixa que es desfacin.
Ets la terra i la mort.
Deixa que es desfacin.
Ets la terra i la mort.
Extret de: "Vindrà la mort i tindrà els teus ulls", Omicron, 2008 - Edició i traducció a cura d'Isabel Clarà i Maria-Isabel Segarra.
Articles sobre Joan Triadú a la xarxa: