Històries de fantasmes
TRaducció de Jordi Martin Lloret
Edicions 62
Barcelona, 29 abril 2026
ISBN: 978-84-297-8349-0
376 pàgines
Ressenya
Siri Hustvedt (Minnesota,
EUA. 19.02.1955) d’orígens noruecs, és novel·lista, assagista i poeta. Va
doctorar-se el 1986 en Literatura anglesa a la Universitat de Colúmbia amb una
tesi sobre Charles Dickens. Feminista i experta en neurociència i
psicoanàlisis. Premi Princesa d’Astúries 2019.
El 30 d’abril de 2024
traspassava Paul Auster, parella de Siri Hustvedt després de quaranta-tres anys de vida conjunta. A Històries de fantasmes, reviu i reflexiona —des d’un enyor resilient i
contingut, sense dramatisme—sobre una multitud d’elements biogràfics que
van configurar la vida d’ambdós: l’enamorament
a cop d’ull, la relació amorosa mútua; l’escriptura compartida, els èxits
editorials, la tràgica mort de Ruby —neta de Paul— intoxicada als deu mesos en ingerir els
opiacis que consumia el seu pare, Daniel Auster —mort als quaranta-quatre anys d’una sobredosi—, les relacions familiars, els
èxits musicals de Sophie (1987) filla de Paul i Siri, el naixement del seu net
Miles, la diagnosi del càncer de pulmó de Paul i el calvari de l’evolució de la
malaltia...
Siri H. amb el vent encalmat d’una prosa sincera, directa i diàfana fa reviure l’espectre de Paul. Ell mateix va confessar-li que volia esdevenir fantasma, un cop mort, per poder visitar-la sovint. Desig que inspirà el títol de l’obra: Històries de fantasmes. Un text entendridor dedicat a la memòria del seu marit i al procés de dol que engendrà la seva pèrdua. Un dol per la parella Siri-Paul, per la relació intersubjectiva que havien creat entre tots dos. El llibre és una finestra oberta a la intimitat d’un matrimoni literari. El procés creatiu d’aquesta obra és l’única que Siri no pogué compartir amb Auster. Per a l’autora, el valor terapèutic de l’escriptura no només esdevé literatura de teràpia. El dol és viscut com una “fragmentació cognitiva”, és una experiència fisiològica, corporal ben estudiada per la neurociència. Potser un reflex d’aquesta fragmentació s’evidencia en la diversitat de materials que conformen l’arquitectura interior del llibre. Una obra a mig camí entre dietari i narració que incorpora textos inèdits, notes personals i cartes a amics i al seu net Miles, microassaigs sobre les respostes cerebrals al dol, records fugaços, confessions inèdites, pensaments filosòfics... Escrits basats en l’honestedat i la intimitat. Hustvedt veu el llibre com una manera de portar de tornada a Paul, de ressuscitar-lo. La seva obra és una vibrant simfonia de comiat, una carta d’estimació immortal.
