3 de novembre del 2010

Novembre o la presència de Thanatos

Ara que Donjuanes suïcides festegen la nit a la recerca de guadanyes assassines, diria amb l'Antonio Machado: "Desdeño las romanzas de los tenorios huecos..." Dono carabasses a l'instrusisme cultural del halloween. Inicio aquest novembre redimint dels paradisos de l'oblit persones que van esculpir-me la tendresa a la pell, que van eixamplar-me la l'esperança de nous horitzons, que van inocular-me l'agradós verí de l'afany d'aprendre, que van inculcar-me amb el seu testimoni l'honestad del viure senzill, a tendir la mà solidària a les dites necessitats especials, a defensar el dret a l'autoderminació de la meva terra, a fer de la llengua catalana una baula d'enriquiment i concòrdia amb totes les cultures, a beure en les dolls de la literatura la tinta amb què esculpir el vent de les paradoxes del viure...
Intueixo que per mi serà un mes propici als records. La melangia, fidel a la cita del 11 i del 17, trucarà a la porta i l'obriré amb un somriure salí.

El 13 novembre de l'any 1952 nasqué, la Maria-Mercè Marçal. Ens deixà el 5 de juliol del 1998. Pere Gimferrer la definí com la millor dona poeta que ha tingut la literatura catalana en tota la seva història. Una mort prematura, la seva, i una immensa pèrdua per les nostres lletres i el moviment feminista.

Vet aquí un poema per reflexionar-hi:

La mort t’ha fet escac i mat sense retop.
I de retop a mi, des del fons del mirall
que se m’encara, clos: no hi val amagatall.
Em sé arrapats al coll els tentacles del pop.

Sento l’udol del ca i el plany del llop.
El galop desbocat de l’hora i el cavall
del record que ens calciga, ja ni cassigall
del que fórem, i el glaç que ens colga cóp a cóp.

No sé sortir d’aquest carrer tallat
a sang pel mur on les ombres m’endolen
i on estrafaig només ganyotes de penjat.
I on et veig, cec als dies que s’escolen
sense donar-nos treva, en el tauler marcat
de la Mort, que ens ha fet escac i mat.
Desglaç (1984-88) Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 1988 (1998, 2a ed)
Enllaços recomanats:
Fundació Maria-Mercè Marçal
Maria-Mercè Marçal Catorze poemes, catorze cançons