“Et penses que no et passarà mai, que no et pot passar, que tu ets l’única persona del món a qui cap d’aquestes coses no passaran mai, i llavors, una per una, et comencen a passar totes, de la mateixa manera que passen a tothom.”
Amb la prosa enlluernadora i fluctuant que caracteritza l’autor, Diari d’hivern constitueix un magnífic itinerari de vida, un diari personal i íntim motivat per l’edat i el temps que passa, que només en part desmenteix allò de “totes les famílies felices s’assemblen. Les dissortades, cada una ho és a la seva manera.”
Text de contraportada
3 de gener de 2010: falta un mes exacte per al seixanta-quatrè aniversari de Paul Auster. És ple hivern a Nova York i com cada principi d’any es disposa a iniciar un nou llibre: Diari d’hivern. És un fet incontestable que ja no és jove i com que el temps passa ràpid, potser ha arribat el moment de deixar de banda les seves històries i intentar analitzar com ha estat viure en aquest cos.
Com una mena de fenomenologia del respirar, Paul Auster es proposa recordar les sensacions exactes que li han permès sentir-se viu. Fer un inventari de les ferides del cos, de les marques d’una vida, les plaents i les doloroses, els vicis i les virtuts, dels enamoraments i de les morts. Un catàleg de les cases i de les ciutats on ha viscut i dels amors i dels afectes amb qui les ha compartit.
Enllaços:
- Reportatge: "No sóc una persona gens interesant" al diari ARA (arallegim)
- Article de Carlos Boyero: Que el invierno le bendiga, señor Auster. (El País)
- Article de Javier Aparicio Maydeu: Viaje al paraiso de la memoria. (El País)
- Article de Antonio Lozano Mapa de lectura de Paul Auster al diari La Vanguardia
- Article de David Fajardo al web La Finestra Digital
- Article a VilaWeb
- Article al web: PAPELES DEL CLUB PICKWICK
- Entrevista de Manel Fuentes a Catalunya Ràdio (vídeo)
