Ser amigo mío es funesto.Correspondencia (1927-1938)
Edició: Madeleine Rietra i Rainer J. Siegel
Traducció: Joan Fontcuberta i Eduardo Gil Bera
Epíleg: Heinz Lunzer
Barcelona. Editorial Acantilado. Novembre 2014. 425 pp.
ISBN: 978-84-16011-36-0
Sinopsi
Acabava de llegir El exilio imposible
(Ariel) de George Prochnik quan em caigué a les mans aquest tresor epistolar.
L’obra, ens presenta, per primer cop, les 269
cartes i postals completes intercanviades entre Stefan Zweig (Viena, 1881-Petrópolis, 1942) i Joseph Roth (Brody, Imperi
austrohongarès,1894-París,1939). Només 45 d’elles són
signades per Zweig. Desproporció justificable per la pèrdua de materials que
comportà les errants circumstàncies de les vides d’ambdós autors. Les cartes es
troben numerades i ordenades cronològicament. L’apèndix reuneix un conjunt de
fragments epistolars d’altri amb referències a Zweig o a Roth que aporten informacions
per a una justa valoració de la seva amistat. En la lectura del magistral
epíleg de Heinz Lunzer hi trobarem estructurats els elements que ens aconduiran
a comprendre la riquesa del ventall de continguts que conformen el corpus
epistolar i a entendre els condicionants personals i político-socials en què es
desenvolupà la correspondència entre tots dos.
J. Roth i S. Zweig deixen ben palès el
transfons històric on es desenvolupà la seva intensa i fidel amistat. Ens
ofereixen, des de la nua intimitat que brolla de les seves missives, elements cabdals
de les seves biografies relacionats amb la política i el judaisme. En l’anàlisi
personal davant el creixent nacionalsocialisme hitlerià a partir de 1933 Roth
es mostra visionari i Zweig un xic il·lús. L’angoixa existencial del primer,
davant les constants penúries econòmiques que patí, fruit de la seva
incapacitat gestora amb els considerables ingressos dels drets d’autor,
contrasta amb l’èxit editorial i la posició social del segon. Roth ens dibuixa
un desesperat i sincer autoretrat des de la seva misèria econòmica i el seu
alcoholisme progressiu. Les constants desavinences de Roth amb els seus editors
trobaran en l’amic un pacient conseller i un eficaç intermediari. A les cartes
hi trobem referències i valoracions de personatges públics de l’època.
El convuls període històric per escriptors
jueus en llengua alemanya que visqueren s’evidencia en l’omnipresència de la
literatura en les cartes: obres pròpies, projectes, crítiques mútues...
Aquesta correspondència constitueix un valuós
testimoni dels lligams humans que uniren la profunda amistat entre J. Roth i S.
Zweig, dos escriptors indispensables per entendre el segle XX i la seva
literatura.
Enllaços
- Article de Iker Seisdedos: Joseph Roth y Stefan Zweig: Cartas desde el mundo de ayer. (El País, 22-11-2014)
- Ressenya de Rafael Narbona (El Cultural del diari El Mundo, 12-12-2014)
- Article de José Ramón Martín al wev La República Cultural
- Article de Xavier Serrahima al Suplement cultural d'El Punt-Avui, 20-03-2015
