11 de maig del 2015

S. ZWEIG I J. ROTH: UNA AMISTAT INQUEBRANTABLE

Joseph Roth i Stefan Zweig 
Ser amigo mío es funesto.Correspondencia (1927-1938)
Edició: Madeleine Rietra i Rainer J. Siegel
Traducció: Joan Fontcuberta i Eduardo Gil Bera
Epíleg: Heinz Lunzer
Barcelona. Editorial Acantilado. Novembre 2014. 425 pp.
ISBN: 978-84-16011-36-0

Sinopsi 
Acabava de llegir El exilio imposible (Ariel) de George Prochnik quan em caigué a les mans aquest tresor epistolar.
L’obra, ens presenta, per primer cop, les 269 cartes i postals completes intercanviades entre Stefan Zweig (Viena, 1881-Petrópolis, 1942) i Joseph Roth (Brody, Imperi austrohongarès,1894-París,1939). Només 45 d’elles són signades per Zweig. Desproporció justificable per la pèrdua de materials que comportà les errants circumstàncies de les vides d’ambdós autors. Les cartes es troben numerades i ordenades cronològicament. L’apèndix reuneix un conjunt de fragments epistolars d’altri amb referències a Zweig o a Roth que aporten informacions per a una justa valoració de la seva amistat. En la lectura del magistral epíleg de Heinz Lunzer hi trobarem estructurats els elements que ens aconduiran a comprendre la riquesa del ventall de continguts que conformen el corpus epistolar i a entendre els condicionants personals i político-socials en què es desenvolupà la correspondència entre tots dos.
J. Roth i S. Zweig deixen ben palès el transfons històric on es desenvolupà la seva intensa i fidel amistat. Ens ofereixen, des de la nua intimitat que brolla de les seves missives, elements cabdals de les seves biografies relacionats amb la política i el judaisme. En l’anàlisi personal davant el creixent nacionalsocialisme hitlerià a partir de 1933 Roth es mostra visionari i Zweig un xic il·lús. L’angoixa existencial del primer, davant les constants penúries econòmiques que patí, fruit de la seva incapacitat gestora amb els considerables ingressos dels drets d’autor, contrasta amb l’èxit editorial i la posició social del segon. Roth ens dibuixa un desesperat i sincer autoretrat des de la seva misèria econòmica i el seu alcoholisme progressiu. Les constants desavinences de Roth amb els seus editors trobaran en l’amic un pacient conseller i un eficaç intermediari. A les cartes hi trobem referències i valoracions de personatges públics de l’època.
El convuls període històric per escriptors jueus en llengua alemanya que visqueren s’evidencia en l’omnipresència de la literatura en les cartes: obres pròpies, projectes, crítiques mútues...

Aquesta correspondència constitueix un valuós testimoni dels lligams humans que uniren la profunda amistat entre J. Roth i S. Zweig, dos escriptors indispensables per entendre el segle XX i la seva literatura.