Germà de gel
L'Altra Editorial
Barcelona: 2016
ISBN: 978-84-945085-1-6
240 pàgines
Ressenya (Vaig publicar-la al setmanari 3devuit el 26 d'agost de 2016)
Aquesta obra d’Alicia
Kopf, nom artístic d’Imma Àvalos Marquès (Girona, 1982), rebé el Premi
Documenta 2015 i el XVII Premi Llibreter 2016. És llicenciada en Belles Arts i
Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. El 2011 va publicar el seu
primer llibre Maneres de (no) entrar a casa.
L’obra es presenta en tres seccions: “I: Els herois congelats”, “II:
Biblioteca sobre Iceberg” i “III: Islàndia: geologia interna”. Mostra una gran habilitat a l’hora de combinar materials personals
amb altres fonts documentals al voltant de la ciència, de l’art i de l’obsessió
de la protagonista per l’Àrtic, el fred i el gel. Definida com a novel·la
d’autoficció, l’autora explora els seus orígens familiars i artístics; presenta
un exercici de muntatge entorn de tres àmbits d’interès: l’exploració
acadèmica, el procés creatiu i la descoberta i exploració del procés emocional.
Un assaig narratiu que trenca les
fronteres convencionals dels gèneres, on el pensament adquireix més
protagonisme que l’acció. Ens ofereix un relat poètic de descoberta personal
defugint d’una estructura narrativa lineal i de l’autoria omniscient.
Malgrat que els continguts autobiogràfics són la base del llibre,
barrejats amb materials històrics i documentals de les exploracions polars, i
que culminen amb el seu viatge al gel d’Islàndia, l’obra de Kopf és una recerca
personal de la pròpia veu literària. Una escriptura que reflexa una
multiplicitat de registres i un fecund catàleg d’estils: científic i
documentalista en la primera part; autobiogràfic en la segona, la més llarga, i
el dietari de la tercera.
A Germà de gel destaca la
presència del seu germà “autista”, que no
és de gel. A la Postdata, Imma Àvalos es qüestiona: Germà de gel penso en si recrear-te aquí ens farà bé. La visió del
autisme del germà gran de l’autora insisteix en la dependència familiar del
malalt, l’ambigüitat dels informes mèdics i de la taxonomia clínica,
l’escassetat d’ajuts socials... També es fa ressò d’altres temàtiques: verifica
anècdotes, analitza fotografies, enalteix l’èpica dels descobridors del no res,
crea apunts de recerca, critica els narradors omniscient, l’especulació
economicista de la creació artística...
Comparant l’obra amb un iceberg podríem afirmar que la part visible, la
mirada exterior, està constituïda per la
història col·lectiva de les exploracions polars —resiliència i èpica personal—
i la part oculta per les vivències introspectives vers la pròpia identitat i la
de la família. Una lectura fresca que trenca el gel convencional del gènere
novel·lístic. 