Martí Domínguez
L'assassí que estimava els llibres
Editorial Proa (A tot vent, 672)
Barcelona, setembre 2017
ISBN: 978-84-7588-678-7
Pàgines: 320
Ressenya
Martí Domínguez abandona l’amargor de la seva obra anterior: La seda, per oferir-nos un relat on s’hi
fa present l’humor i la paròdia. Sense frivolitzar, ens endinsa en una crítica
reflexiva sobre la constatació de la inexistent influència del món cultural i
intel·lectual sobre la política.
El punt de partida de la narració és l’assassinat de Guillem
Gual, un temut crític literari, que duia a la mà el llibre L’assassinat entès com una de les belles arts de Thomas de Quincey.
Els inspectors Tena i Espinosa s’encarregaran de la investigació policial. Un
segon assassinat, el del filòsof J. F. Escrivà
aparegut amb l’obra La defensa de
l’intel·lectual de Jean Paul Sartre, obliga a la presència de l’inspector
Alcàcer de Madrid. La trama detectivesca és un mer pretext per mantenir la
tensió narrativa. Sota l’aparença d’una novel·la
negra, conté una profunda reflexió psico-social
sobre la València d’inicis del mil·leni. Una societat malaltissa per l’afany de
lideratge i ancorada en l’individualisme. Un país d’ostentació mediatitzada,
d’ambicions desmesurades, de passions amatòries classistes ─on
hi perviu l’antagonisme vida rural/vida urbana─. Una societat que ha perdut
l’hàbit de la lectura i que no precisa d’una actualització de la seva cultura.
Al llarg de les entrevistes policials, disseminades per
l’estructura interna narrativa, M. Domínguez deixa palesa la invisibilitat de
la cultura en una societat neoliberal que obvia el món literari, les seves
plataformes i protagonistes (escriptors, traductors, correctors, crítics). Ens
posa al descobert les causes i conseqüències de la insostenible situació actual
d’unes inexistents polítiques culturals sòlides. “Estem en un moment de
catàstrofe: els intel·lectuals han deixat de tenir influència sobre els
polítics”. No obvia crítiques a una burgesia que abandona la cultura pels
diners, ni tampoc a una Universitat més promotora d’erudits que formadora d’intel·lectuals
compromesos amb una funció social.
Novel·la plena de referències literàries i pictòriques i de
reflexions sobre la creativitat. Si bé l’obra de De Quinsey esdevé una broma
moral, la presencia de Sartre és una invitació a la revolta del món
intel·lectual i a la participació ciutadana. Una obra que confirma el moment de plenitud que viu la narrativa valenciana en català i que ens endinsa en la necessitat de la cultura i
del compromís social i polític.
Enllaços
Enllaços
- Article de Manuel Lillo: La València que inspirava els més malalts.
- Ressenya al blog Nosaltres llegim
- Resenya de Gustau Muñoz al blog del Diario.es [16-09-2017]
- Article de Toni Sabater Martí Domínguez i l'assassinat com una de les belles ciències [26-09-2017]
- Ressenya al blog d'Enric Balaguer a Vilaweb [3-10-2017]
- Ressenya de Ponç Puigdevall: El triomf del casual. [25-10-2017]
- Entrevista de Miquel Hernandis a Martí Domínguez [23-10-2017]
