Incerta glòria
Club editor
Barcelona, 2014
ISBN: 9788473291767
544 pàgines
Sinopsis
Incerta glòria és una novel·la de l'escriptor i editor Joan Sales publicada per primer cop el desembre de 1956 i ampliada en les successives edicions posteriors fins a l'edició definitiva l'any 1971. Escrita per un testimoni del bàndol dels vençuts, l'obra no conté cap missatge polític ni s'abandona a una fàcil exaltació partidista. L'obra agafa el títol d'un vers de William Shakespeare de l'obra Els dos cavallers de Verona, on es diu: «incerta glòria d'un matí d'abril» en referència al 14 d'abril de 1931.
La novel·la es divideix en quatre parts que
tenen com a teló de fons la guerra civil espanyola en el front i
la rereguarda del bàndol republicà. Les dues primeres parts
utilitzen la forma epistolar; la primera narra les vivències del tinent jove
Lluís de Brocà al front d'Aragó;
la segona, en canvi, pren el punt de vista de Trini Milmany, la companya de
Lluís, que narra les seves vivències a Barcelona. La tercera part i la quarta
són les memòries del seminarista Cruells, més tard, sacerdot, i estan
ambientades en la Barcelona de postguerra, arribant al final dels anys 60. Es
tracta d'una novel·la extensa, escrita durant una vintena d'anys sota la
dictadura, que abraça un període històric que en comprèn més de trenta.
Les tres primeres parts se centren en el
desenvolupament de la guerra civil, tot abastant una cronologia
que comença el desembre del 1936 fins a la caiguda del
front d'Aragó, l'abril del 1938. El fil narratiu ens ve contrapuntat
pel testimoni de tres personatges. A la primera part són les cartes de Lluís
Brocà al seu germà religiós, Ramon (19-VI-37 / 20-X-37). La segona part és la
correspondència de Trini Milmany, companya de Lluís Brocà, amb Juli Soleràs
(26-XII-36 / 15-IX-37). A la tercera part, la veu narrativa és la d'en Cruells,
antic seminarista, ara capellà, company al front d'Aragó de Lluís Brocà i de
Juli Soleràs. Cruells narra en primera persona durant la postguerra la
continuació de la història, on el protagonista és Juli Soleràs, on es pot
deduir la seva concepció angoixada i existencialista del món.
A la quarta part ("Últimes notícies"
/ "El vent de la nit") l'escenari és la postguerra ja avançada, on
Cruells comença la narració amb una referència-homenatge a la mort de Lluís Companys. El capítol desdibuixa o
qüestiona parcialment el concepte mateix de la incerta glòria.
Segons Núria Folch i Pi, esposa de Sales i posterior
editora al Club Editor, les diferències de les edicions
anteriors a la cinquena eren degudes a l'evolució de la situació política:
"del fet que aleshores no es podia dir tot, però sí alguna cosa més a cada
nova edició, ja que el règim anava canviant".Això
afectà la creixent extensió del text i l'existència i acumulació de preàmbuls a
cada edició. El mateix Sales hi intentà explicar en la cinquena edició:
Em sento
avergonyit de la complicació de totes aquestes notes que ha calgut anar
sobreposant a la primitiva Confessió essent així que precisament els textos
complicats i sibil·lins m'han fet venir sempre migranya; però qui sap si aquest
galimatias de notes successives, escrites totes amb mitges paraules, pot donar
a les noves generacions una certa idea de les dificultats que havien de capejar
ben sovint sota el franquisme les edicions catalanes quan no eren purament de
flors i violes.
