Gina
L'Altra Editorial
Barcelona. 2a ed.: novembre 2019
ISBN: 978-84-120069-5-7
184 pàgines
Sinopsi
Maria Climent
(Amposta, 1985) és una lletraferida: llicenciada en Traducció i Interpretació,
guionista, professora d’idiomes i d’escriptura, cronista... Col·labora amb la
plataforma digital de cultura Catorze.
Gina és la seva primera novel·la. No és una obra autobiogràfica ni d’autoficció, malgrat reflectir trets identitaris amb l’autora.
Per mitjà
d’una escriptura directa, senzilla i sincera ens endinsa en un soliloqui
espontani i reflexiu. La lectura esdevé un xiuxiueig íntim a cau d’orella, on
la veu omniscient de l’autora —càlida, directa, divertida i sense
complexos— ens desgrana la seva trajectòria
vital. El fet de ser diagnosticada d’una
malaltia neurodegenerativa greu esdevindrà el punt d’inflexió vers la seva edat
adulta. La placidesa d’una infància feliç i d’una adolescència despreocupada i
vitalista son substituïdes per un aterratge forçós en el món adult, on la presa
de decisions personals seran la clau per forjar-se un futur a mida. Gina no resta ancorada en una
resiliència passiva i conformista. Amb un pragmatisme realista anirà superant
els entrebancs quotidians tot recuperant l’autoestima (amb orientació
psicològica professional). Lluitant amb la infertilitat, es dissenyarà un futur
on la maternitat com a mare soltera li serà una fita existencial i la
descoberta de l’amor lèsbic un interrogant obert.
Per consell de
l’editora Eugènia Broggi, Maria Climent va reescriure en ebrenc, variant
dialectal de les terres de l’Ebre, una primera versió en català normatiu. Amb
aquesta opció lingüística la veu de la Gina
ens esdevé propera, autèntica i veraç. Apareixen també d’altres idiomes en
situacions col·loquials diverses. La geografia de la trama narrativa transcorre
entre les terres de l’Ebre (Masdenverge), Barcelona (barri de Gràcia) i Paris.
La intimista prosa
narrativa presenta una doble arquitectura estructural. La veu genuïna de la
protagonista, amb un to d’alliberadora confidencialitat, és interrompuda per la
correspondència epistolar amb Elisabeth: dotze curtes cartes, cap d’elles sense
resposta. Escrites al llarg de tretze mesos, de setembre de 2016 a l’octubre de
2017. Espai temporal que confirma l’actualitat de l’obra.
Al llarg
de la lectura ensopeguem amb referències musicals modernes: els temes preferits
de Gina. Els successius canvis de gustos evidencien la seva evolució
vital. A la plataforma musical Spotify, M.
Climent ens regala la banda sonora de Gina.
