Tots els camins
Editorial Proa (A tot vent, 726)
Barcelona. 1a edició: febrer 2020
ISBN: 978-84-7588-822-4
384 pàgines
Ressenya
Nascut a València el
1939, Joan F. Mira, és un referent de la literatura catalana contemporània. Com
antropòleg i assagista compta amb una extensa obra. Com a hel·lenista ha
excel·lit en la traducció de clàssics: la Divina
Comèdia (2000), els Evangelis (2004) i l’Odissea (2011). Ha estat
homenatjat, entre d’altres, amb la Creu de Sant Jordi (1985), la Medalla d’or
de la ciutat de Florència (2001), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2004)
i el Premi de les Lletres Valencianes (2016).
Amb Tots els camins J.F. Mira continua el
treball memorialistic que encetà amb El
tramvia groc (2013). Inicia aquesta
segona entrega autobiogràfica a mitjans del 1954 quan amb catorze anys, i després
de la mort del seu pare, segueix la crida divina d’una vocació vers la
santedat. L’obra es tanca amb la mort del dictador Franco (20-11-1975), “quan
s’havia acabat el malson”, i J.F. Mira tenia 35 anys.
L’autor és conscient
que narrar la pròpia vida és descriure un temps i un món determinats; que converteix
en escriptura tot allò de fascinant i decebedor que li passà davant dels ulls o
per dins de l’ànima. El recorregut vital que ens presenta comença a l’entorn de
la seva vocació al sacerdoci escolapi i els anys de formació a Espanya: Iecla,
Iratxe i la Universitat Calassància
d’Abelda d’Irigua (Logroño). La
descripció d’aquesta etapa conté un immens valor històric per entendre els hàbits
i vivències del jovent d’una Espanya nacionalcatolicista que omplia noviciats i
seminaris. Formació que completaria a Roma, on arribà al 1958, en les prestigioses Universitats Pontificies:
la Gregoriana i la Lateranense.
J.F. Mira declara
obertament el seu amor per la ciutat de Roma, la seva segona pàtria urbana. Descriu
paisatges, carrers i racons que no ha deixat mai de viure com a íntims i
pròxims. El seu humanisme intel·lectual aflora en les descripcions
arquitectòniques; en les referències tant a autors grecollatins com moderns; en
l’anàlisi crítica d’una societat que arracona l’estudi de les humanitats...
J.F. Mira no amaga descriure la pobresa familiar, ni explicar-nos les causes íntimes de l’abandó del món clerical. Analitza, amb subtil ironia, anècdotes aparentment ingènues que traspuen fets transcendents. Escriu amb veraç realisme sobre el seu clandestí activisme polític antifranquista. M’ha captivat la seva vessant internacional d’etnògraf i antropòleg social. Si bé Mira ja ha declarat que no farà un tercer volum de memòries, esperem que la seva prosa en aporti el gaudi de noves creacions.
