La pira al port. Narracions
Selecció, traducció i pròleg de Simona Škrabec
Editoial Periscopi (Astrolabi, 6)
Barcelona, octubre 2020
ISBN: 978-84-17339-50-0
288 pàgines
Sinopsi (Ressenya publicada al 3devuit el 15-01-2021)
Boris Pahor te 107 anys. Va néixer l’any 1913
a la portuària i cosmopolita ciutat de Trieste que formava part de l’Imperi Austrohongarès.
S’hi parlava l’alemany, l’italià i l’eslovè. Al llarg de la seva infantesa i
adolescència patí l’ascens del feixisme italià enderiat en esborrar la
identitat eslovena. Durant la II Guerra Mundial va militar en l'antifeixisme. Detingut
per la Gestapo fou reclòs en mitja dotzena de camps d’extermini. Alliberat el
27 d’abril de 1945 del camp de Bergen-Belsen. Tornà a Trieste al 1946 on exercí
de professor de literatura italiana, la llengua que oprimí l’eslovè, idioma en
què Pahor escriurà tota la seva obra. Necròpolis
(1967) és la seva creació cabdal, nascuda de l’experiència del camp de
concentració de Struthof-Natzweiler.
Simona Škrabec ha
realitzat la tria i la traducció de les onze narracions de La pira al port. És autora de l’exhaustiu pròleg que ens endinsa en
el context biogràfic, històric i cultural de B. Pahor, qui literaturitza la
seva autobiografia. Trobem dos grups de relats: uns que hi evoquen la seva
feliç infantesa, enterbolida per l’odi feixista antieslové. (Al 1923 la Reforma
de Gentile prohibirà l’ús de l’eslovè a les escoles, iniciant el procés
d’assimilació dut a terme per l’estat italià). Uns altres relats de marcat
caràcter testimonial son ambientats en desoladors contextos del feixisme italià
i de l’extermini nazi.
La visió memorialista de Pahor, des d’una perspectiva infantil. aporta un enfocament testimonial que desconeixíem. Ens era més familiar l’òptica dels escrits de Primo Levi, Jorge Semprún, Imre Kertész, Elie Wiesel... com a referents ètics de l’Holocaust. La narrativa de Pahor ens endinsa en la mirada atemorida d’una infantesa incapaç d’interpretar la crueltat del moviment feixista que incendia la Narodmi Dom de Trieste —casa de la cultura—; que apallissa famílies mentre celebren Sant Nicolau; que humilia i maltracta tota persona que parli en eslovè... Aquesta antologia de textos és una declaració d’amor a la Trieste eslovena: la seva gent, els mercats, les places, el port, la seva llum, el seu sòl càrstic. La dura experiència de Pahor il·lumina, amb un estil diàfan i poètic, les foscors de les tragèdies de les fronteres; explica la despersonalització dels humans subjugats i la perversitat de tota exclusió social; analitza el conflicte entre dues cultures, entre dos pobles diferents. Malgrat la cruel realitat subjacent en els relats la escriptura de Pahor “està tota impregnada de felicitat i llibertat”.
