Jaume Cabré
Consumits pel foc
Editorial Proa
Barcelona. Primera edició: abril del 2021
ISBN: 978-84-7588-883-2021
Pàgines: 184
Sinopsi
Sens dubte, Les veus del Pamano (Proa,2004) va ser
la novel·la que catapultà Jaume Cabré (1947) al reconeixement internacional. Al
2011 publicà Jo Confesso: una obra
extensa, 1008 pàgines. Ara, una dècada després, ens fa a mans: Consumits pel foc. Obra de 184 pàgines, breu
però intensa, qualificada per la crítica, a casa nostra, com “atreviment
desconcertant”.
El contingut
narratiu s’estructura en dues parts titulades amb termes de l’oratòria
clàssica: un íncipit (mots inicials), i un èxcipit (darreres paraules) i, a l’entremig:
l’intricat nucli argumental. Les coordenades espaciotemporals de l’acció són
difuses: els fets succeeixen un xic més enllà d’un mes, dins un entorn
geogràfic ubicat pels voltants del Tibidabo barceloní.
Cabré manipula
la llengua amb destresa per crear una atmosfera narrativa de peculiar
extravagància i desconcert en el lector. Diàlegs d’un vertiginós ritme
dialèctic, no exempts de subtil ironia i pinzellades psicològiques, alternen
amb minses descripcions. El narrador, en tercera persona, es permet un ús sui
generis de la sintaxi, la puntuació i els diàlegs inserits en la prosa
narrativa.
El personatge
principal, l’Ismael, prové d’uns orígens dickesians —mare morta i pare
foll—. Com adult, professor de llengua i
literatura, es trobarà embolicat per un exalumne dins d’una trama criminal. Amb
mestria hitchcockiana, Cabré anirà dosificant al lector indicis que li aportaran llum fins
arribar a l’enigmàtic desenllaç final. El contingut dels fets podríem
etiquetar-los com a propis de la
novel·la policíaca on s’hi acull la presència insòlita d’un grup de senglars
humanitzats amb parla, facultat racional i emocions que conflueixen amb la
història de l’Ismael en un moment decisiu. (En Godallet filosofa sobre la
fletxa del temps).
Alguns protagonistes secundaris
són elements metaliteraris relacionats amb: Moby Dick, Madame Bovary, Doctor
Zhivago, Hans Castorp o amb referències musicals: un lieder de Richard
Strauss i
a Marlene Dietrich. A Consumits pel foc la presència de les falenes —papallones
atretes per la llum dels fanals— són una metàfora de la situació del
protagonista amnèsic, menystingut per l’autor titllant-lo sovint de “borinot”. A
l’obra, hi trobem referències a: relacions amoroses, al psicoanàlisis, al crim,
a l’abandó infantil, a la malaltia mental, al món oníric... En l’embullat i laberíntic
text de Cabré hi conflueixen la faula i la novel·la negra. “Un “desacomplexat
plaer de la llibertat creativa”, com afirma l’editor Josep Lluch. Bona lectura!
