Animal de bosc
Edicions Proa
Els llibres de l'Óssa Menor, 377
Primera edició: maig del 2021
ISBN; 978-84-7588-889-7
104 pàgines
Sinopsi
Joan Margarit (1938–2021) fou un poeta, arquitecte i professor
universitari a la UPC. Al 1963 es donà a conèixer com a poeta en
llengua castellana. Amb la publicació L’altre
ombra del mar (Edicions 62, 1981) inicià la seva obra poètica en català —influenciat per l’amic Miquel Martí i Pol—: una trentena de llibres, alguns traduïts a diversos idiomes. Al 2020
a Poètica reuní tots els seus textos
teòrics, any en què realitzà una tria del seus textos reunits a Sense dolor no hauríem estimat. Va ser
guardonat, entre d’altes, amb els
premis: Rosalía de Castro (2008), XV Premi Jaume Fuster (2015), Premi Cervantes
(2019) i Premi Reina Sofia de poesia iberoamericana (2019).
Animal
de bosc és la seva obra pòstuma. Va deixar-la
enllestida, abans del seu traspàs, per a ser publicada tant a Proa com traduïda
al castellà per a Visor. Presenta setanta-set poemes inèdits. “Vaig coneixent
millor cada vegada / el bosc interior on un acaba sol...”. Enclaustrat dins el
propi silenci interior, ens acondueix pels viaranys del seu fructífer soliloqui
vers una serena, racional i realista visió del pas indiferent del temps, dels
efectes de la vellesa en les capacitats personals, de la funció evocativa de la
memòria, del dolor per la pèrdua de dues filles, del progressiu aïllament del
soroll mediàtic, de l’ harmònica bonança que ens brinda la música o la pintura,
de la fidelitat en l’amistat, del goig de saber-nos natura... Uns versos
contundents i descarnats de reconciliació amb si mateix. El desconsol, la
tristesa, l’autocompassió o el penediment no tenen cabuda en la darrera lírica
de Margarit. Proclama l’amor i l’alegria
des de l’inici de l’obra: amb la dedicatòria a la seva dona Mariona Ribalta,
“La Raquel de tota la meva obra” i amb els darrers versos del primer poema Dues nevades: “Te’ls ofereixo. Per a mi
és un any / dels més feliços de la meva vida”. Actitud vitalista de Margarit que
relaciono amb el poemari Misteriosament
feliç (Proa, 2008). Com afirmava Jordi Llavina (Diari Ara, 25-12-2020) “Margarit sempre ha defensat el
compromís i l’aliança inextricables entre poesia i vida”. Idea que flueix a
l’Epíleg: “Faig un crit a mi mateix / com a una última oportunitat”.
Al poema homònim del títol del llibre (p. 22) llegim: “Perquè la poesia és, per a qui l’escriu, / aprendre a escriure’s ell mateix. / Per a qui la llegeix és aprendre a llegir-se”.
