Carlota Gurt
Sola
Editorial Proa. (A tot vent, 750)
Barcelona. Primera edició: setembre del 2021
ISBN: 978-84-7588-897-2
384 pàgines
Sinopsi
Carlota Gurt i Daví (Barcelona, 1976) és traductora i escriptora catalana.
El 2019 va guanyar el Premi Mercè Rodoreda d’Òmnium amb el
recull Cavalcarem tota la nit.
Sola és la seva primera novel·la, on hi ha confegit una reescriptura de Solitud de Víctor Català (Caterina
Albert). L’obra és un exemple
paradigmàtic de metaliteratura, estructurada com una nina russa: mentre es
desenvolupa el fil argumental, lineal en el temps, la protagonista, Mei (Remei)
escriu la seva pròpia novel·la. (Una novel·la dins d’una altra). Estratègia
formal que atrapa al lector dins d’una duplicitat narrativa. Gurt escriu, no
només, sobre les relacions entre vivència biogràfica i escriptura sinó també
sobre elements de crítica literària, presents quan l’amic Flavi analitza
l’original que escriu la Mei.
Narradora omniscient, submergida en un continu
soliloqui personal. Estil directe. Descripcions ridiculitzants, agres i
satíriques de les persones que formen l’univers de la Mei. Enumeracions de
vertigen. L’acció recrea l’oposició medi rural/ciutat (Sorrius/Barcelona).
L’estructura temporal de l’obra —on els capítols, d’abril a novembre, contenen seqüències amb una
referència numèrica a un inconcret “Aquell dia”— és un potent recurs que manté viva l’atenció del lector vers la
intriga de la trama argumental. Intercala pàgines amb frases enigmàtiques, premonitòries,
només desxifrables en llegir tota
l’obra. Les reflexions de l’autora sobre el temps, com a vivència vital o
meteorologia són d’una gran bellesa metafísica.
Magistralment dibuixada la conflictiva
personalitat de la protagonista: Una dona, pels vols de la quarantena, que s’enfronta a
superar la mort accidental de la seva parella, a adaptar-se a un entorn rural,
a subjugar el desig carnal, a redreçar la seva minsa autoestima, a nodrir l’odi
vers la seva mare, a mantenir viu el record del pare traspassat, a deixar fluir
una ràbia visceral, a embogir en ser violada...
Sola enalteix la funció terapèutica de l’escriptura, com diu la Mei:
“Cicatritzo enfilant paraules”. “El bosc ho cura tot”. C. Gurt ens endinsa en les interaccions entre natura i
persona. Un entorn bucòlic a l’inici de l’obra que esdevindrà terrorífic en la
seva conclusió, quan la novel·la mutarà en llegenda. Un canvi de gènere
literari: l’oralitat perllongarà l’existència d’una efímera escriptura. Final
innovador. Carlota Gurt supera amb escreix les expectatives de tota òpera
prima.
