Jo, que no he conegut els homes
Traducció d'Anna Casassas Figueres
Pròleg de Sophie Mackintosh
Editorial Periscopi (Antípoda, 53)
Barcelona: març del 2021
ISBN: 9788417339593
232 pàgines
Sinopsis
Jo, que
no he conegut els homes va ser escrita al 1995 per
Jacqueline Harpman, escriptora, psicòloga i psicoanalista. Les seves vivències
com a exiliada del nazisme i la superació de la tuberculosi, que l’apartà de la
carrera mèdica, li oferiren material literari per escriure aquest apassionant
relat. Una obra que corprèn des de l’inici. Les seves primeres quatre pàgines
són una mena d’introducció: intuïm cap on ens portarà el tràgic relat, però
deixant intacte l’essència del misteri que anirem copsant.
L’argument amaga, rere una aparent senzillesa,
un desplegament força complex, sense coordenades espaitemporals. La hipnòtica
mirada de la narradora —una noia que sempre ha
estat reclosa en un soterrani amb d’altres trenta-nou dones adultes i que no te
cap referència ni record del món exterior— va aconduint el
lector per una trama que cavalca entre la distòpia i la ciència ficció. El so fortuït
d’una sirena, en el moment en què els vigilants tenen la porta de la garita presó
oberta, les abocarà a una inesperada llibertat. El món exterior és tot
desolació i mort; una crua visió postapocalíptica d’un planeta ignot. El mite platònic de la caverna és present
el dia que les quaranta dones surten de la alienant foscor del soterrani cap a
la resplendor de la llibertat per crear una societat alternativa
autogestionada.
Malgrat l’angoixa existencial que embolcalla
les actuacions per la supervivència en llibertat de les quaranta dones, la
lluita col·lectiva, compartint estratègies, afectes o records d’antuvi, serà
esperançadora. Tornaran a descobrir aspectes aparentment banals de la vida
pretèrita amb què aferrar-se a una quotidianitat no exempta de sorpreses al
llarg dels anys. Només amb tendresa, coratge i una entesa solidària superaran temences
i perills. Rere la història subjau un tractat de metafísica existencial: Què
ens fa humans? Quins són, davant d’una situació límit, els valors, l’actitud,
l’ètica... de la nostra conducta? J. Harpman ens demostra com una víctima
incompresa por esdevenir creadora literària i preservar, així, la memòria
històrica.
Gràcies a Edicions del Periscopi i
l’excel·lent traducció del francès d’Anna Casassas, recuperem una autora
gairebé desconeguda. L’acadèmic pròleg de Sophie Mackintosh, traduït per Miquel
Saumell, ajuda a capbussar-nos en aquest llibre tan excepcional. (Convé
rellegir-lo com a epíleg).
Jo, que
no he conegut els homes és un llibre que es devora amb
avidesa i es digereix amb serenitat, que ens commou sense pertorbar-nos. Descobriu-lo!
