Jordi Amat i Fusté
El fill del xofer. Els fils secrets del poder: ascens i caiguda d'Alfons Quintà
Traducció de Ricard Vela
Edicions 62. Barcelona. 7a edició: Febrer del 2021
ISBN: 978-84-297-7894-6
261 pàgines
Sinopsi
“Els fils secrets del poder”
Jordi Amat
(1978) és filòleg i escriptor. Comentarista polític en diversos mitjans. Biògraf
de Ramon Trias Fargas (2009) i Josep Benet (2017).
El 29-01-2017,
J. Amat, reflexionant sobre la trajectòria ascendent de Nicolàs Maduro: de
xofer de Hugo Chávez a president de Nicaragua, publicava a La Vanguardia un
article sobre Alfons Quintà, el controvertit periodista que treballà pel retorn
de Tarradelles, que destapà el cas Banca Catalana, que publicà sobre el delictiu
blanqueig de divises de Florenci Pujol, que fou fundador de TV3, editor del
diari El País en català... i la decadència del qual culminà amb el feminicidi
de la seva dona i el seu suïcidi (2016).
Després de tres anys d’investigació periodística J. Amat publicà El hijo del chófer (Tusquets, 2020)
traduït al català per Ricard Vela.
L’obra pot
considerar-se una novel·la de no ficció, un assaig sobre el poder o un intent
d’anàlisi freudià del protagonista principal. La recepció de l’obra va tenir
una espectacular acollida. Ho demostra el fet de les set edicions del text
català. Els continguts històrics i les conseqüències polítiques a Catalunya
dels fets referenciats, a partir de la
biografia d’Alfons Quintà, són ben actuals. J. Amat entrevistat el 14-11-2020
per Àlex Gutiérrez (diari ARA) afirmava: “La figura d’Alfons Quintà permet
veure allò que el poder no vol ensenyar”. Aquest és el secret de l’èxit editorial
de l’obra: l’intent d’interpretar allò que Amat qualifica “d’angles morts” de
la política: la corrupció sistèmica, el pactisme tèrbol, el tràfec
d’influències, el caciquisme, el favoritisme, les lluites pel poder en la
direcció d’El País (J.L. Cebrián/J. Polanco),
per la presidència a la Generalitat (Terradelles/Pujol), per la direcció de La
Caixa (N. Carreras/M. Ontínez), ...
El jove Alfons Quintà, coneixedor de les reunions il·legals del “Camelot” de Josep Pla , ben aviat s’inicià en la pràctica del xantatge. Estratègia vil incrustada en l’ADN de la seva praxis professional i en les seves relacions humanes. “Quintà sempre va ser conscient del joc d'influències i de la capacitat d'intervenció en el poder que té la informació”. Va ser un rellevant periodista, tant per la qualitat de les seves fonts com pel redactat de les notícies. J. Amat, aplicant el freudià complex d’Èdip, intenta posar llum a la caiguda del personatge fosc, ombrívol, tèrbol, barroer, assetjador, desestabilitzador... que fou Quintà. Una aproximació biogràfica construïda amb els fils secrets del poder.
