Milena Busquets i Tusquets
Les paraules justes
Traducció: Lurdes Serramià Fruns
Editorial: Amsterdam. Barcelona: maig del 2022
ISBN: 978-84-17918-69-9
144 pàgines
Sinopsis
Milena
Busquets i Tusquets (Barcelona, 1972) a obres anteriors ja ens n’havia
testimoniat la qualitat de la seva escriptura: También esto pasarà (2015) —gran èxit editorial de caràcter
autobiogràfic on deixa palès les difícils relacions amb sa mare—; al recull Hombres elegantes y otros
artículos (2019) i a Gema (2021).
Al maig d’enguany, publica Las palabras
justes (Anagrama, 2022). Encomiable la traducció al català de Lurdes
Serramià per l’editorial Amsterdam.
Amb Les paraules justes M. Busquet abandona
el camp de l’autoficció i, obviant un pas vers la ficció novel·lesca, aterra en
el gènere del dietari, on hi recull més d’un centenar d’entrades, des del 6 de
gener fins al 31 de desembre. No hi consta una referència explícita de l’any,
podem deduir, potser, que es tracta del 2021. Malgrat el canvi de format,
Milena no aparca la seva veu literària on la presència del “jo” quotidià,
profund i reflexiu, emergeix d’un implacable exercici d’escriptura creativa.
Per a l’autora el seu llibre és quelcom més que un “dietari”, es tracta d’un
“artefacte” literari. És una finestra a la seva quotidianitat i a la seva
intimitat; el material bàsic és la seva vida, és ella.
Per les
entrades del dietari transita tota una amalgama de temàtiques diverses, sovint
recurrents al llarg dels dies. Cal destacar: les relacions amb els seus dos
fills; la capacitat vital d’enamorar-se —l’erotisme i la seducció com a parts
fonamentals de la vida—; els judicis de valor sobre l’ofici d’escriure
i les relacions amb els lectors; la visió estètica de l’elegància
intel·lectual; la teràpia personal per mitjà de la psiquiatria; la crítica a
una Barcelona de Colau, decadent i sòrdida...
Les paraules justes, exercici de contenció literària, és un
homenatge a Jules Renard. Considera que Marcel Proust és el mestre per a tots
aquells que volen escriure sobre si mateixos. Confessa la seva gran admiració
per Txèkhov, mort prematurament als 44 anys. Milena Busquets ens exposa el seu
univers quotidià amb frases sòbries, lúcides i contundents. Pinzellades
impressionistes de vida amb tons irònics d’aparent espontaneïtat. Com bé
suggereix el disseny de la coberta d’Andreu Gallart, l’autora ens mostra la
seva intimitat despullada de tot artifici inútil, honesta, rigorosa i estricte.
El seu estil és aforístic i poètic: amb frases curtes, allunyada de tota
autocomplaença i sentimentalisme. Refusa tot pudor. “L’autocensura per a un
escriptor és la mort”.
