Ramon Solsona
Temps enrere
Editorial Proa. (A tot vent, 770)
Barcelona.Primera edició: setembre del 2022
ISBN: 978-84-7588-963-4
Pàgines 704
Ressenya
Ramon Solsona (Barcelona, 1950) filòleg, exprofessor de secundària, escriptor, guionista, articulista... ha estat, al llarg de la seva trajectòria literària, un fervent apassionat del llenguatge. A Temps enrere, Solsona estructura l’esdevenir temporal en un “avançar cap enrere”; s’inicia el 2015 i recula fins el 1945. Encapçala l’obra amb un conte de Julio Cortázar: Instruccions per pujar una escala al revés. Divideix el text en sis capítols alternant, en períodes de 10/12 anys, la història dels dos protagonistes: Tomàs i Elvira. Conclou el cercle amb un epíleg on hi recapitula la situació dels personatges, principals i episòdics, al 2018.
R. Solsona presenta la
història d’una parella d’emigrants catalans, que es coneixeran a Alemanya (Düsseldorf i Bochum); ambdós de famílies humils, nascuts durant el
franquisme. Provenen de dos entorns geogràfics: Barcelona (Tomàs) i el Priorat
(Elvira). El viatge vital de la parella, descrit temporalment a l’inrevés,
transcorre al llarg d’una setantena d’anys. Solsona presenta una visió
polièdrica de la parella i dels entorns socials d’origen i destí. Descriu,
allunyat de tot sentimentalisme, l’evolució professional, econòmica, familiar,
amatòria... del Tomàs i l’Elvira. Dues personalitats, d’una gran integritat
moral, forjades des de la perseverança en l’afany de superació social del seus
orígens. El comportament ètic de Tomàs reflecteix la seva formació religiosa. Elvira,
fugint de la pobresa del Priorat, trobarà la seva passió en l’estudi d’idiomes;
el seu pare viurà esclau del terrós i obcecat amb la mecànica, talment com la
mare amb el brodat.
La novel·la està
narrada per una omniscient tercera persona, interrompuda a voltes per les veus
dels protagonistes encerclades entre claudàtors. En la progressió narrativa que
recula apareixen referències premonitòries de continguts futurs: el Mercedes
del Ricardet, la Inoxcrom de l’Elvira, la veu hedònica de Mahalia
Jackson o epistaxi que pateix en Tomàs.
R. Solsona ha dut a terme una ingent tasca de documentació per confrontar la ficció narrativa amb un exhaustiu realisme històric; constatable en l’evolució del món vitivinícola del Priorat, en la presència de la parla prioratina dins l’obra i en les constants al·lusions a fets històrics. D’ençà de Les hores detingudes (1993) el pas del temps com a tema literari ha estat present en la narrativa de Solsona. Gaudiu de la polifonia de vides amb què l’autor ha bastit aquesta magistral novel·la.
