Priscilla Morris
Papallones neges
Traducció de l'anglès de Marc Rubió
Editorial Periscopi. Barcelona, febrer del 2025
(Antípoda, 88)
ISBN: 978-84-19334-85-1
240 pàgines
Sinopsis
Sens dubte, en la paleta narrativa de colors que configura
l’obra de la britànica Priscilla Morris tant el vermell (sang) com el negre
(cendres) esdevenen testimonis del brutal setge patit per Sarajevo al llarg de
quatre anys (1992-1996). L’autora, de mare bòsnia i pare irlandès, estudià
antropologia social a Cambridge i creació literària a la universitat Ànglia de
l’Est. Papallones negres, novel·la
debut, ha estat traduïda a una desena d’idiomes. Magistral la traducció al
atalà de Marc Rubió. Per al New York
Times: el millor llibre de ficció del 2024.
Zora, la protagonista,
professora d’art abocada a la seva docència i creativitat, observa temorosa les
barricades amb què els nacionalistes intenten dividir la ciutat de Sarajevo en
guetos ètnics. Esclata la guerra. La família es disgrega. Marit i mare marxen a
casa d’una filla de Zora a Anglaterra. Ella resta a la ciutat convençuda que
les hostilitats seran passatgeres. Quatre anys de setge! L’obra es centra en el
primer any, el més esgarrifós i colpidor. Fam, fred, foc, trets, mort, genocidi,
pena, dissort, violacions, brutícia, angoixa, solitud... L’art pictòric esdevindrà
la taula de salvament.
La novel·la ha estat considerada com una carta d’amor a Sarajevo; com una narració directa de l’experiència de Zora, que plasma la visió de les seves vivències en una ciutat brutalment martiritzada sobre el llenç d’unes esgarrifoses circumstàncies bèl·liques. Enalteix el testimoni d’una resiliència esperançada. Proclama la necessitat de la solidaritat veïnal per afrontar i superar l’aterradora incertesa de patir, dia rere dia, el bombardeig incessant dels morters o la criminal habilitat dels franctiradors. El setge tallà els subministraments d’aigua, electricitat i comunicacions telefòniques. L’artilleria sèrbia destruí la Biblioteca Municipal l’agost del 1992. La realista descripció que P. Morris fa de l’incendi és una elegia a la cultura universal i un elogi a la resistència ciutadana. La seva prosa és àgil, rica en elements poètics. Aporta una lírica que ajuda a sublimar la crueltat dels fets relatats, que recolza la naturalitat dels diàlegs, la loquacitat del silenci interior i la bellesa de les descripcions. La novel·la, que funciona com un film documental, ens ajuda a imaginar com va ser aquella massacre sorgida del nacionalisme serbi. Un text que podem extrapolar a l’actual genocidi a Gaza o a la guerra d’Ucraïna.
