Els alats
Elisabet Riera
Editorial Males Herbes.
Primera edició: setembre de 2025
Col·lecció Distorsions, 123
ISBN: 979-13-990146-2-4
Pàgines: 247
Ressenya
Símbols d’un
viatge interior
Elisabet Riera (Barcelona, 1973) després d’Efendi (2021) i d’Una vegada va ser estiu la nit sencera (2023) publica
la seva tercera referència a l’Editorial Males Herbes: Els alats (2025). En castellà a Siruela. Un monogràfic sobre la
capacitat de volar amb la imaginació i connectar mons, un assaig líric per
trobar nous formats literaris a l’escriptura. Des de la seva primera publicació
La línia del desierto (RBA, 2011)
—una història sobre els primers biplans— es fa palesa la seva tirada pel món
aeri. La distància entre 2011 i 2025 evidencia l’evolució personal de
l’escriptora: l’èpica inicial es fa lírica i el periodisme esdevé literatura
contemplativa.
L’Elisabet infant, acompanyada pel seu pare, rebia cada
diumenge a les Rambles el paperet endevinatori del bec de l’ocell Tirèsies, el
contingut del missatge atzarós incitava a la petita a un discurs interior
reblert d’etèries imaginacions.
La visió dels alats ens projecta més enllà de la nostra realitat
bípeda, assentada a la terra, i ens obre les portes de la transcendència vers
un pensament metafísic, clarivident i místic. Cal entendre el llenguatge dels ocells tal com el descrivia Farid-ud-din
Attar, mestre sufí del segle XII, per comprendre el nostre llenguatge secret:
somnis, profecies, visions, auguris, malediccions, inspiracions...
El llibre aborda com els éssers alats han aparegut en l’art i la mitologia des de les representacions rupestres fins a tradicions religioses i filosòfiques, i reflexiona sobre com els humans han cobejat les ales com a símbol de llibertat, transcendència, somni i amor. És un assaig líric i personal que combina erudició, reflexió cultural, filosofia, espiritualitat i anècdotes personals, amb un estil que pot recordar tant a la literatura com a la meditació sobre el que és simbòlic i poètic.
L’autora construeix el text de forma calidoscòpica, a partir d’una multitud de fragments, aparentment inconnexos. La documentació que presenta a l’assaig és exhaustiva i enciclopèdica. Combina erudició i lirisme per explicar històries com la de l’origen d’Eros/Cupido o la d’Hermes/Mercuri. L’abundància de referències i imatges poètiques pot fer perdre a alguns lectors el contingut del missatge central de l’obra. L’autora ens recomana entrar a la lectura “amb una actitud més imaginativa que no pas lògica o racional. [...] Cal deixar-se portar d’un fragment a un altre amb llibertat, sense voler entendre en cada moment cap a on ens porta”.
