És la tercerra dona que aconsegueix el guardó, precedida per la filòsofa malaguenya Maria Zambrano (1988) i per la poetesa cubana Dulce Maria Loynaz (1992).
Vet aquí la seva actitud davant la literatura:
Desde mi primer cuento he querido comunicar lo mismo, la misma sensación de desánimo y pérdida; vivir es perder cosas.
Nunca se sabe lo que puede durar un libro; es un misterio; la vida también es mágica y esto de escribir también.
Aquests dies que llegeixo Recuerdos de Tolstói, Chéjov i Andréiev de Maxim Gorki, em commou com Ana M. Matute va iniciar-se en l'escriptura del conte a partir de les lectures de Chéjov. Dificilment podré arraconar en el bagul de les lectures, evaporades per la superposició incesant d'altres, el text del seu preciós Olvidado rey Gudú.
Aquests dies de campanya electoral, no puc deixar de sentir fàstic per les tendencioses afirmacions de partits que atien el foc de la confrontació social a partir de la visió miop i acientífica del qualificat "bilingüisme" a Catalunya. L'aportació de la barcelonina Ana Maria Matute a l'univers del nostre ens fantasiós és una galaxia de lletres que ultrapassa les fronteres taxonòmiques de polítics sense "un adarme de metafísica".
+informacions a:
- Articles a El País de: Carles Geli - Rosa Mora - Javier Rodríguez Marcos
- Pàgina a El País sobre Ana Maria Matute Ausejo
- Biografies: A clubcultura.com - Institut Cervantes - Escritores.org - Wikipedia
