Tal dia com avui, un 11 de novembre de 2003, en Martí i Pol ens deixava l'inabastable herència de la seva poesia i el testimoni del seu amor a la vida:
"Tú que em coneixes, saps que sóc aquell que estima
la vida per damunt de qualsevol riquesa,
l'èxtasi i el turment, el foc i la pregunta"
m'escriví en un poema que em dedicà un juny del 1979 i que ha estat el meu ideari al llarg dels anys. Avui, Miquel, "des del racó estricte de mi mateix" invoco el teu record pels ràfecs de la memòria, on sempre em percudeix la pluja dels teus mots. Des d'allà on habiti l'oblit ens segueixes mirant. El teu retorn sempre és possible. Només cal obrir un dels teus llibres o sentir un poema teu musicat. Com aquest de l'Ismael Inarejos (Sant Boi de Llobregat, 1980). Amb aquesta musicació va obtenir el Premi especial del jurat en el primer certamen Terra i cultura, organitzat l’any 2008 pel teu amic Lluís Llach, entre d'altres.
Mira’m el ulls
Mira’m els ulls que cap fosca no venç.
Vinc d’un estiu amb massa pluges,
però duc foc a l’arrel de les ungles
i no tinc cap sangtraït pels racons
de la pell del record.
Per l’abril farà anys del desgavell:
set anys cosits amb una agulla d’or
a la sorra del temps,
platges enllà perquè la mar els renti
i el sol i el vent en facin diademes.
Mira’m els ullsi oblida el cos feixuc,
la cambra closa, els grans silencis;
de tot això so ric, i de més coses,
però no em tempta la fredor del vidre
i sobrervisc, aigües amunt del somni,
tenaç com sempre.
Mira’m els ulls. Hi pots llegir el retorn.
Miquel Martí i Pol
(Estimada Marta, 1978)
