Una reflexió trivial consagrada per Benet XVI

És plena tardor. L'oxidació de l'esperança produeix en l'anvers del futur coloraines d'incerta llum reflectida en el bassal del temps. Per les nervadures de la ètica em transita un conformisme estèril, vianant lassat pels corriols de la tarda. La melangia se m'arrela en les parets de l'hiven i una heura d'intimisme trepa per la pell pigada pels desenganys. Voldria assaborir antigues utopies cuinades amb mà esquerra, famèlic com sóc de rebel·lia. (A cau d'orella l'Espriu em canta les maldats de Sheparard). Extraditat per la joventut emprenc camí de l'exili vers la república de la maduresa.
Pidolem dies i malbaratem l'almoina d'anys que cada albada ens diposita en l'horitzó d'una jornada. Potser em caldrà calçar-me plantes psicotròpiques i volar sobre l'asfalt de la conciència a la recerca de núvols virtuals. L'evaporació de la metafísica globalitzadora produeix clons d'aristocràtica mediocritat. Jo només voldria un meu país petit, a l'estil Llach, escalfat per un sol sempre dubitatiu abans d'anar a dormir. I em martelleja el vers: "Que els homes no poden ser sinó són lliures."
Avui que el sacerdot suprem consagra la Sagrada Família, només les pedres de Gaudí saben el secret de  la seva creativitat gronxant-se en un arc catenari. A la genètica del Tram-Baix dorm el record del tramvia que esclafí els plànols de la seva supervivència. Pobre Antoni, si veiéssis com s'ha apedaçat la teva obra amb parracs oportunistes. Tú, l'arquitecte manobre en 3D, enaltit per la curia romana vers la cúpula de la santedat! (Mens sinistres deformen la teva màgica memòria dins la forja apostòlica d'un catolicisme anèmic de cristianisme).
Batejats a contracor de la nostra infantesa i humiliats per totalitarismes mediàtics proclamem el dret a l'apostasia. L'oracle de Delfos era més benigne que Benet XVI amb la humanitat secular.