Chillida Leku des de l'enyor!
D'ençà la trista notícia del tancament del Museo Chillida Leku, víctima de la crisi económica i de la creixent miopia cultural d'arreu, volia expressar-me. Potser per a les autoritats públiques és difícil conjuminar una "explotació patrimonial privada" -d'innegable i incalculable repercusió per a la història de l'art local i universal- amb els dèficits pressupuestaris del Govern Basc. No podem malvaratar el patrimoni intel·lectual i artístic d'Eduard Chillida. Com visualitzadors/perceptors de les seves escultures, com lectors dels seves reflexiones, com partíceps de les seves emocions creatives... només podem desitjar la ràpida obertura d'un espai cultural que proclama l'home com a ésser lliure i creador.
Aquests dies he acabat la lectura de Escritos. Vet aquí alguns pensaments:
- "Trabajo para saber; valoro más el conocer que el conocimiento. Creo que debo aventurarme en hacer lo que no sé hacer. Buscar, visualizar donde no veo, anhelar reconocer lo que no puedo discernir" (p.47)
- "Quiero ir encerrando el espacio en mi obra. El espacio perfecto es oculto, debo llegar a él por etapas. Mis obras, son ecos que conservan en el tiempo, para el oído hermano, la voz sorda de la luz" (p.58")
- "¿No son la construcción y la poesía componentes esenciales de todas las artes?" (p.100)
(Eduardo Chillida. Escritos. La Fábrica Editorial. Madrid, 2005)
