Després de llegir Libro de réquiems vaig restar meravellat per la seva prosa, reflex d'una vida dedicada a la literatura, i per la ingent recopilació de vivències entorn a una extensa plèiade d'escriptors. La publicació de El esnobismo de las golondrinas va confirmar-me el seu profund coneixement interdisciplinar d'autors literaris d'èpoques, estils i nacionalitats diverses. Em resta pendent de lectura el seu darrer llibre Luz de vísperas.
Wiesenthal, amb motiu del centenari de la mort de Tòlstoi, recull el seu retrat literari amb la sensibilitat, ironia i atenció que el caracteritzen, algunes de les anècdotes il·lustratives, certes escenes i pasatges de la vida de l'escriptor rus que recreen de manera captivadora el món tolstià: les seves amistats, costums, ambients, les seves relacions personals i epistolars i el context polític i social d'on neix/creix la seva obra. El llibre és una reivindicació de LLeó Tòlstoi com un dels grans mestres de la nostra civilització; com l'home que més enllà del seu llegat literari, esdevé una indiscutible autoritat moral.
Més informacions:
- Web personal de Mauricio Wiesenthal
- Article de Daniel Trilla: "Un siglo sin León Tolstoi"
- Article de Víctor Claudín en Periodistas
- Diari ABC (19-11-2010): "La autoridad moral de León Tolstoi por Mauricio Wiesenthal
- Romain Roland publica: "Lla vida de Tolstoi" en Acantilado Editorial
- Article de D. Utrilla: "Tolstoi se fuga" (Diario El Mundo) sobre la pel·lícula: "The last station"
