Com a final de l'any Màrius Torres, Acontravent publica, a cura dels professors Jordi Julià i Pere Ballart, la prosa de Màrius Torres. A través d'una recerca en les seves cartes, dietaris i articles, apareix un Torres nou. Un intel.lectual formidable, un home apassionat.
“Per damunt de la lectura dels seus textos s’eleva finalment la figura d’un intel·lectual —amb un gruix de lectures, coneixements, intuïcions i opinions— d’una talla per a la qual difícilment trobaríem gaire paral·lels en la Catalunya de finals de la dècada dels 30. Oferir-ne una imatge clara, rica i acabada, que superi d’una vegada els tòpics que han fet del poeta de Lleida un creador digne només de compassió a causa de la tragèdia que va estroncar en plena joventut la seva trajectòria vital, i només valorat per la malaurada fi d’una carrera que s’augurava esplèndida, haurà estat l’objectiu primordial dels qui hem compilat aquest volum (...)
El seu pensament, vast i complex, integrat per un conjunt d’idees morals, polítiques, estètiques i literàries, constitueix un llegat d’una peça, massa valuós per romandre indefinidament disseminat per cartes, dietaris i papers dispersos. El més de mig miler de fragments escollits entre tota la seva prosa que el lector trobarà a continuació d’aquest pròleg creiem que finalment pot esdevenir, en suport d’aquella tesi sobre l’autèntica dimensió intel·lectual de Màrius Torres, un argument definitiu” (Extret del pròleg).
Que sigui la meva ànima la corda d'un llaüt
per sempre igual i tensa
i que el destí no em pugui arrencar, decebut,
sinó una sola nota, invariable, immensa.
Una nota molt greu i molt constant. Vençut
no sigui mai el clau que tiba i que defensa
la viva pulcritud
de la vibració d'una corda ben tensa.
(...)
Cançó a Mahalta (Lluís LLach)