16 de març del 2011

Bertrand Russell: "Elogio de la ociosidad y otros ensayos"

Bertrand Russell: Elogio de la ociosidad y otros ensayos. Edhasa. Barcelona, 2010 - Traducció: Maria Elena Rius.

Ningú no dubta que Russell fou un home d'una curiositat intel·lectual quasi il·limitada. És, sens dubte, un dels pensadors més lúcids del segle XX. Un home, on la dicotomia ciències-lletres esdevé una fusió cultural. Ens ho deixà ben palès des de l'obra Principia mathematica fins a Misticisme i lògica. Va ser remarcable la seva resposta a la crisis que patia la teoria matemàtica de conjunts, tot obrint un nou terreny per a la lògica formal. Les contradiccions entre individu i societat, llibertat i ordre, progresisme i pesimisme... van ser tractades en el seus escrits sobre filosofia i moral. Fou un esperit rebel i contestataire amb una insubornable actitud crítica davant la carrera armamentística nuclear durant la guerra freda i la violència institucional dels estats.
La present obra recull 15 assatjos escrits entre 1928 i 1935. Amb una prosa impecable carregada d'un gran sentit de l'humor, els articles esdevenen receptes contra la intolerància i el totalitarisme que recorria Europa. Amb continguts tan diversos com l'ociositat, el coneixement inútil, l'arquitectura o la conveniència d'una educació liberal, Russell combat la beateria contemporània. Els seus continguts són ben actuals.
A més a més del primer article, que dóna títol al llibre, m'han agradat: Scila y Caribdis, o comunismo y fascismo i Educación y disciplina.
Fa força anys, vaig fer llegir als meus alumnes de 3r de BUP -d'una escola religiosa- el llibre de B. Russell Per què no sóc cristià. Vaig ser excomunicat del cercle de la docència filosòfica.

Per pensar-hi:
  • "La concepción del lenguaje como algo potencialmente de valor estètico está muriendo y se está llegando a pensar que el único propósito de las palabras es proporcionar información práctica." (p.38)
  • "Para que una población ociosa sea feliz, tiene que ser población educada, y educada con miras al placer intelectual, así como a la utilidad directa del conocimiento técnico." (p.43)
  • "Si los hombres de negocios realmente desearan hacerse ricos con más ardor del que ponen en mantener pobres a los demás, el mundo pronto se convertiría en un paraiso." (p.79)
Enllaços: