JORGE SEMPRÚN: "La escritura o la vida"
Jorge Semprún ha estat per a mi, al llarg de la vida, un d'aquells referents intel·lectuals que m'han aportat hores d'intensa i fructífera reflexió. Des de les seves conviccions polítiques d'un comunisme que al rebutjà al 1964; des del testimoni tardà de seu doloròs trànsit per Buchenwald -tant a tocar d'on va viure Goethe-; des de la seva dedicació a la literatura o a l'escriptura de guions cinematogràfics; des del seu pas pel ministeri de cultura espanyol; ... en fi, des del testimoni dels seus posicionaments ètics... avui em sento un xic orfe. La meva generació va acomiadant els seus referents. Federico Sánchez ens va dir adèu al 1993, Semprún ho va fer ahir. Talment com suggeria el títol de la seva obra: Viviré con su nombre, moriré con el mío (2002). Aquest sí és El llarg viatge (1963) Descansi en pau! Em reclama la prestatgeria on resposen algunes de les seves obres. Ignoro per què els dits escolleixen: Adiós luz de veranos. (1998).
