Szílard Borbély
Els desposeïts
Edicions del Periscopi. Barcelona: 2015
Col·lecció Antípoda
Pròleg: Jordi Nopca
Traducció: Jordi Giné de Lasa i Imola Nikolett
ISBN:978-84-941737-8-3
286 pàgines
Sinopsi (Text Miquel Moreno publicat al setmanari 3devuit de Vilafranca del Penedès)
El clam
existencial d’una veu infantil
“Caminem i callem.”
Mots inicials de la novel·la que adquireixen valor epigramàtic. L’encert
editorial d’Aniol Rafel, en un moment de massives migracions de refugiats per
terres europees, ens presenta aquesta obra de l’hongarès Szilárd Borbély (1964-2014)
poeta, narrador, traductor i professor universitari. El pròleg de Jordi Nopca
ens obre les portes de Els desposseïts.
Publicada el 2013 i guardonada amb el premi Mészöly Milklós-díjat, és la seva primera i última novel·la de
Borbély. Es suïcidà a l’edat de 50 anys. La càrrega de la seva experiència
vital sura per les seves pàgines. Tractant la pèrdua, la solitud, el racisme,
la pobresa rural, la por, la família, la memòria històrica, la cruesa existencial,
la supervivència ferotge, la despietada quotidianitat, la monstruositat
relacional, el totalitarisme polític, la capacitat humana d’adaptació..., ens
proporciona una obra rural que esdevé paradigma universal. Ho deixa palès a la
darrera frase de l’obra: De tot això, en
diem llibertat, però desconeixem els límits.
Per mitjà de
capítols curts, la narració brolla de la veu atorgada a un infant d’onze anys.
Un nen atemorit, mort de gana i fred, observador voraç de l’entorn, reclòs en
la solitud dels nombres primers que descobreix arreu. La loquacitat de la seva encuriosida
mirada reconstrueix la història familiar i la d’Hongria. Els fets transcorren
en la segona part del segle XX. Fill de mare ucraïnesa i pare romanès, patirà i
compensarà la depressiva desesperació de la mare, ànima familiar conservadora
dels valors d’antuvi; viurà la por constant d’un pare violent que, repudiat pels
seus germans i estigmatitzat i exclòs de la comunitat, es lliura a la beguda i
maltracta els seus, sentint-se incapaç d’albirar un futur millor per a ells. Gràcies
al contacte amb els avis, anirà descobrint les guerres europees que propiciaren
el racisme, els canvis fronterers i el nomadisme; sabrà del esforç dels seus per
aconseguir la propietat d’una terra, malgrat sigui eixorca, i el dolor en ser col·lectivitzada pel règim comunista.
La quotidianitat de
la vida rural, als afores del petit poble hongarès de Hajnalvég, resta descrita
amb l’elenc de personatges, estigmatitzats per la misèria i pels seus
avantpassats provinents de Romania. Perdran la seva llengua d’origen i seran
perseguits pel nazisme, com a jueus i gitanos. En aquest entorn l’alegria està
condemnada. Els nens són adults prematurs i els adults viuen orfes d’infantesa.
Fins i tot el Pare Etern, Infinit Únic, viu en solitud. L’infinit no és divisible per res.
Enllaç
- Edicions del Periscopi (Pàgina que recull totes les ressenyes d'aquesta obra publicades als mitjans)
