15 de desembre del 2015

UNA COMÈDIA EN VIU FETA LITERATURA

David Grossman
Cabaret
Traducció: Roser LLuch i Oms
Barcelona. Edicions 62, 2015
ISBN:978-84-297-7430-6
190 pàgines

Sinopsi
David Grossman (Jerusalem, 1954) és considerat un dels autors més destacats de la literatura israeliana. Les seves obres traspuen la seva formació en Filosofia i Teatre a la Universitat Hebrea. Entre les seves influències Grossman destaca a S. Aleichem, F. Kafka, H. Böll, B. Schulz, S. Lenz, A. Oz y A. B. Yehoshua. Té una extensa obra: novel·les, assatjos, i escrits per a nens. Ha rebut nombrosos premis, entre altres: el Grinzane-Cavour, el Mondello, el Sappir o l’Eliette Von Karajan. David Grossman, com a persona d’una coherent moralitat pacifista i referent intel·lectual, és una figura destacada en el llistat de futurs candidats al Premi Nobel de Literatura.
Si a Tota una vida, Grossman aportà a la literatura universal el personatge de l’Ora —així com Flaubert ens oferí Emma o Tolstoi la seva Anna— a Gran Cabaret incrementa l’elenc d’actors de ficció amb el seu Dóvale.
Gran Cabaret és la crònica fidel i meticulosa d’una funció , comèdia en viu, feta a una bar de Cesarea, la nit en què l’actor Dóvale fa 57 anys. Al seu espectacle, després d’una insistent invitació, assisteix un vell amic d’infantesa, desaparegut de la seva vida durant quatre dècades, l’honorable exjutge Avishai Lézer, a qui Grossman adjudica la veu de narrador. El comediant súplica ser observat pel jutge al llarg de l’espectacle a l’espera, en acabat, del seu dictamen. De les anotacions del jutge naixerà la novel·la.
Tota la trama argumental gaudeix d’una arquitectura estructural on els tempos narratius resten sota control de l’autor. L’increscendo del contingut de la història és controlat per una dosificació progressiva de fets i records biogràfics servida per les excentricitats del comediant, les reaccions del públic, l’anàlisi psicològica del jutge de tot allò que succeeix a la sala o pels inputs memorístics d’un passat que li fan comprensible el transfons tràgic que traspua el discurs còmic de Dóvale.

David Grossman ens ofereix situacions extremes a la seva escriptura. Aquí presenta, de manera iracunda i tendra, la vulnerabilitat infantil d’un Dóvale, riota i escarni de la canalla del barri, objecte de maltractaments paterns i que aprèn a caminar cap per avall, sobre les mans, per protegir-se de tothom o per despertar el somriure d’una mare víctima de les seqüeles de l’Holocaust a Birkenau. La casual trobada escolar amb Avishai, a un campament de la Gadnà a Be’er Ora, d’on Dóvale marxarà a l’enterrament de sa mare, marcarà la seva trajectòria vital. Trajectòria que Grossman rememora amb voluntat terapèutica al llarg de l’espectacle de Gran Cabaret.
Enllaços