El paradís perdut de Mercè Rodoreda
Edicions 62. Barcelona: 2015
Col·lecció: Biografies i Memòries
ISBN: 978-84-297-7467-2
264 pàgines
Sinopsi
Carme Arnau ens ha ofert el millor llegat
analític sobre l’obra de Mercè Rodoreda. Des de Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda, (1979) fins a Mercè Rodoreda, l’obra de postguerra: exili
i escriptura (2012). Ara, es submergeix en l’única etapa vital de la
Rodoreda que li mancava d’aprofundir: la infantesa. Del fons de les relacions
epistolars de la família, treu a la llum
l’entorn familiar i social de la Barcelona d’inicis del segle XX, època que
configurarà els mons literaris que perviuen en
l’univers rodoredià.
Gràcies a la correspondència de l’Arxiu Mercè
Rodoreda, Carme Arnau ens desvetlla elements transcendentals de la infantesa de
la nostra autora més universal. Tot un elenc d’apunts biogràfics, extrets de
cartes inèdites fins ara. Trets vivencials de tot allò que modulà la seva
incipient personalitat i que s’emmirallaran en la seva posterior obra
literària: Aloma, Mirall trencat, La plaça del Diamant,... La vida feta escriptura!
És evident la transcendència de l’etapa
infantil en la literatura adulta de grans autors. (Recordem Lolita de Nobokov o la influència materna en la poètica de Rainer
Maria Rilke).
Les dades històriques de l’educació de
Rodoreda, dins una família benestant del barceloní barri de Sant Gervasi, són
extretes de la relació epistolar entre l’oncle , emigrat a l’Argentina als
catorze anys, on hi visqué entre 1909 i 1921 (redemptor de l’escassetat econòmica familiar
en èpoques magres) i l’avi Pere Gurguí, catalanista
i lletraferit que tindrà un rol cabdal en l’educació de la néta. Serà perpetuat
sota el personatge de l’avi Fontanill a Mirall
trencat. Ell, home fantasiós, redactor en diversos diaris i que acabava els
seus escrits amb un “Catalunya i avant”, va inculcar a la petita l’amor a
Catalunya i a la seva llengua per mitjà de lectures de Verdaguer, Maragall i
Sagarra. Al jardí de la torre familiar, posà el primer bust a Barcelona, en
guix, de Mossèn Cinto. No oblidem l’afició dels pares de la Mercè, alumnes
d’Adrià Gual, al món del teatre.
Carme Arnau recorre el tram biogràfic des de 1908,
naixement, fins al brevíssim dietari de
la M. Rodoreda del 1924. En tornar “l’oncle americano”, un cop mort l’avi, posarà
ordre a la fantasiosa llar. Acordà el casament amb la seva neboda, de 14 anys,
que tindrà lloc el 10 d’octubre de 1928, 20è aniversari de la núvia. La vida de
la M. Rodoreda donà un canvi radical l’any 1921. Es refugià en l’escriptura. La
seva és una literatura biogràfica. Carme Arnau ens ha desvetllat vivències i ficcions
d’infantesa com a primordial matèria literària.
Enllaços
- "Així va ser el paradís perdut de Mercè Rodoreda" Article de Maria Nunes
- Article "El paradís infantil de Rodoreda" d'Ernest Alòs a El Periódico
- Article de Josep M. Cortina: "Quan Mercè Rodoreda era petita" al diari digital El Núvol
