La ciència en la literatura. Un viatge per la història de la ciència vista pels escriptors de tots el temps.
Publicacions i edicions Universitat de Barcelona, 2015
ISBN: 978-84-475-4233-8
364 pàgines
Ressenya (La vaig publicar al setmanari 3devuit el 30-12-2016)
Aquest assaig porta
per subtítol Un viatge per la història de la ciència vista pels escriptors de tots
els temps. Xavier Duran és llicenciat en Ciències Químiques i doctor en
Ciències de la Comunicació per la UAB. Professor i periodista, autor d’una trentena
de llibres; alguns guardonats. Premis literaris en assaig: el J. Fuster, el J.
Vallverdú i el J. Xirau.
La pretensió de
l’autor és mostrar-nos la relació entre ciència i literatura, tot superant la compartimentació
cultural entre ambdues branques del coneixement, sovint allunyades per la
dicotomia dels currículums docents: ciències o lletres. Ens fa veure com “no es
poden entendre del tot certes grans obres literàries sense conèixer la
influència de la ciència sobre el seu autor”. Xavier Duran segueix el rastre de
la ciència en la literatura al llarg d’un recorregut de 30 segles: d’Homer a
Virginia Woolf, de Dante a Jaume Cabré, de Shakespeare a Dolors Monserdà.
L’obra, en tretze capítols, fa un recorregut cronològic. A voltes, no renuncia
a seguir una perspectiva temàtica, cas de la medicina.
Limitant-se a la
narrativa, la poesia i al teatre —excepcionalment es refereix a memòries i
assaigs— l’assagista cita referències científiques en obres literàries;
analitza quina imatge de la ciència o dels científics de cada època van
reflectir certes obres i ens ajuda a esbrinar com s’han interrelacionat algunes
teories científiques amb certs corrents literaris. Ens ofereix poder comprendre
la influència de la ciència en un autor o en una obra concreta i el context
sociocultural i científic que el va afavorir o condicionar. Com afirma l’autor:
“Si volem conèixer què va portar a plantejar determinats arguments o per què
certs personatges són com són, el marc mèdic i científic es fa imprescindible”.
L’obra és fruit de
tres dècades de recopilació de materials. Presenta uns 177 autors, la majoria
del cànon occidental. Trobem referenciats, sobre tot, representants de les
literatures anglosaxona, espanyola, llatinoamericana, francesa, italiana,
portuguesa, alemanya i russa. Presta una especial atenció a la literatura
catalana, presentant exemples significatius dins el context universal.
La ciència ens
ajuda a entendre la literatura i a la inversa. Hauríem de fer nostre la cita de
Txékhov amb què s’inicia l’assaig: “La medicina és la meva esposa i la
literatura és la meva amant. Quan em canso d’una passo la nit amb l’altra. Això
és anormal, però al menys no és monòton i, a més a més, cap d’elles pateix per
la meva infidelitat”.
