Nosaltres en la nit
Traducció d'Anna Turró Armengol
Angle Editorial
Barcelona, abril 2017 (2a edició)
ISBN:978-84-15307-66-2
160 pàgines
Ressenya
Aquest és l’únic llibre, traduït al català, de l’americà Kent
Haruf (1943-2014), escriptor força desconegut a casa nostra . Ha estat el seu
darrer llibre. Un testament a la tendresa, confegit després de saber-se víctima
d’una malaltia terminal. Dos dies abans del seu traspàs lliurava les darreres
correccions al seu editor. A la posteritat de les joies literàries ens deixa Nosaltres en la nit.
La trama de les sis novel·les que va publicar ─guardonades
amb prestigiosos reconeixements─ es desenvolupa a Holt, poble fictici basat en
Yuma (Colorado) lloc de residència de l’autor. Al carrer Cedre del casc antic,
en cases molt properes, viuen els dos protagonistes: Addie Moore i Louis
Waters. Ambdós vidus, ella mestressa de casa i ell ex-professor. La història
comença quan l’Addie s’atreveix a proposar al seu veí: Et volia preguntar si t’agradaria venir de vegades a casa per dormir
amb mi. Gens convençut i dubtós, en Lluís accepta l’oportunitat de
compartir moments i espais. Dia rere dia la complicitat entre ells dos es
consolida.
De la descabellada idea inicial d’Abbie de convidar al veí
vidu a compartir llit, es va esdevenint,
dia rera dia, una comunió personal que, per mitjà de converses a les fosques, els
esborra la solitud que abraça les llargues hores nocturnes. El rol de l’Addie
és sempre actiu, porta la iniciativa en tot moment; ella decideix de manera
impositiva, en funció dels seus imputs emocionals; ell mostra un caràcter més
conformista i adaptatiu a les exigències d’ella. Les seqüències rutinàries dels
hàbits de Louis Waters aniran conquerint una despreocupada cortesia a mida que
la relació amb l’Addie es va estabilitzant.
Del llenguatge sense artificis d’Haruf: planer, senzill, directe,
de lectura àgil i expectant, emergeix un conjunt de temàtiques que ens aporten
una serena i profunda reflexió sobre la vellesa, la solitud i l’amor. L’obra
pot ser llegida des d’una sociologia emocional sobre els prejudicis vers
les decisions amatòries de la gent gran, motiu de befa col·lectiva o d’escarni
públic; sobre la ferma reivindicació de les conviccions personals davant la censura
d’altri, inclosa la pròpia família; sobre la superació del concepte de vellesa
associat a la passiva i abúlica acceptació d’un implacable futur vers la mort.
Nosaltres
en la nit és la
metàfora de la foscor de la vida de la gent gran, que ens presenta la
necessitat de la comunicació verbal com a factor per apropar dues vides
conciutadanes desconegudes. L’oralitat com a font d’on brolla l’estimació
mútua.
