Antologia de Contes
Selecció i pròleg: Vicenç Pagès Jordà
Traductor: Ferran Ràfols
Editorial: Edicions del Periscopi SL
Barcelona, març de 2016
ISBN: 978-84-944409-3-9
Pàgines: 440
Ressenya
(Publicada al setmanari el 3devuit de Vilafranca del Penedès el 4 de setembre de 2017)
David Foster Wallace (DFW) (Ithaca, Nova York, 1962 – Califòrnia, 2008) ha estat una de les veus
més mordaç, rebel i insatisfeta contra el sistema sociopolític nord-americà. El
radicalisme dels seus posicionaments i la força del seu punyent llenguatge el portaren
a explorar el nostre temps des d’una òptica on no hi tenia cabuda la vigent i
decadent estètica realista.
Edicions del
Periscopi ja havia publicat en català la seva novel·la juvenil: L’escombra del sistema, 1987 (“ficció
esbojarradament juvenil”) i el seu discurs de graduació del Kenyon
College el 2005: L’aigüa és això, 2009
(“obra sapiencial de maduresa”). L’antologia
de contes, traduïda per Ferran Ràfols, recull per primer cop disset de les
millors peces, relativament breus, de DFW. Ha estat seleccionada per Vicenç
Pagès a partir de tres llibres de contes de DFW: La nena dels cabells estranys, 1989; Entrevistes breus amb homes repulsius, 1999; i Extinció, 2004.
Al pròleg, V.
Pagès ens explica el tres criteris amb què ha realitzat la tria: el plaer, la
varietat i l’extensió. La divideix en tres apartats, tot seguint l’ordre
cronològic dels reculls publicats per DFW sense respectar, però, l’ordenació de
contes dins cada apartat. Analitza l’evolució de l’escriptor. Valora la
prodigalitat lúdica de la seva ficció, amb què supera el minimalisme de manual
imperant; el patró obligatori en càtedres i tallers literaris d’ençà les
darreries del segle XIX.
U
U
A La nena dels cabells estranys hi trobem
un autor intel·ligent que barreja humor i malícia i que alterna de manera
innovadora la descripció, l’acció i el diàleg. Entrevistes breus amb homes repulsius conté relats “agònics i opacs” on
es mostra un autor neuròtic que “excel·leix a l’hora d’escriure”. Com afirma
Pagès: “La llengua, per a ell i també per a molts dels seus personatges, és
alhora la trampa i la solució”. Als relats d’ Extinció, DFW s’endinsa en
el pou de si mateix. Textos, com els diaris de Kafka, on DFW es troba nu, sense
disfresses ni defenses.
Aquest llibre és una excel·lent porta
d’entrada iniciàtica per a qui no conegui l’obra de DFW. Per a ell “la ficció
tracta sobre el que significa ser un refotut ésser humà”. Va escriure sobre la
dimensió moral i emocional dels personatges; dels quals emfatitza la
vulnerabilitat i les manies més grotesques. Carrega contra els perills de la
ironia dels creadors postmoderns. Reivindica l’empatia humana, la gratitud i la
amabilitat. En un to entre filosòfic, mèdic i poètic pot mostrar-se consolador
i despietat. Es suicidà el 12-09-2008. Va deixar-nos un gran llegat literari.
Enllaços
