26 de gener del 2018

UNA REBEL·LIÓ CONTRA LES CERTESES ABSOLUTES

Jordi Cussà
El Ciclop
Edicions de l'Albí
Berga, novembre 2017
Pàgines:336
ISBN: 978-84-15269-59-5

Ressenya
 
Jordi Cussà i Balaguer (Berga, 1961) és escriptor, traductor i dramaturg. Un autor prolífic que basteix una diversificada obra: novel·les (d’aventures, històrica, ciència ficció, política...), reculls de relats breus i contes, obres de teatre, compilacions de poemes... Ha rebut diversos premis i reconeixements, entre ells: el XI Premi Lector de l’Odissea (2009), amb El noi de Sarajevo. Algun lector recordarà Cavalls salvatges (2000) o la seva mirada retrospectiva que ens oferí al 2015 amb Formentera Lady.

Ara, amb el Ciclop (2017) ens retorna a La Serp (2001). Ambdues obres són part del projecte d’una trilogia. Poden ser llegides de manera independent. Per avatars diversos El Ciclop ha romàs, quasi una dècada, al calaix de l’autor. No cal catalogar-les com a novel·la històrica; atenent a la seva morfologia narrativa són, crec, novel·les d’aventures.

A El Ciclop, Cussà recupera l’esperit i l’estructura de La Serp. Cadascuna avarca un període d’uns 800 anys. L’obra es divideix en 19 “Encarnacions” (capítols) amb el seu títol i els paràmetres de l’acció: situació geogràfica, marc temporal i narrador. Sota aquestes informacions recull una cita, generalment de fonts clàssiques.  Al llarg d’aquestes 19 narracions —a voltes mosaic i sovint un calidoscopi heterogeni de continguts— el lector anirà descobrint l’entrellat argumental: l’odissea de les peripècies èpiques i líriques d’una família romana de Badalona, entre els segles IV i el XIII dC., que ha viscut en diverses ubicacions geogràfiques (Badalona, Mérida, Alexandria, Venècia, … ). Una multiplicitat polièdrica de veus narradores es fan ressò del transfons mental que envolcalla al Ciclop: la rebel·lió contra les certeses absolutes i la construcció personal de veritats puntuals i pròpies. Una reflexió literaturitzada a partir del descobriment de Cussà de la figura d’Hipatia d’Alexandria, dona i persona de ciència. (Poc en comú amb la Hipatia cinematográfica d’Amenabar).


Des de la seva llibertat com a creador, Cussà, defensor de les veritats relatives, oposa ciència y religió, defensa el rol social de la dona davant les estructures patriarcals i especula sobre una visió global de la civilització. No ha pretès fer una tesina històrica ni filosòfica, sinó una novel·la per entretenir el lector. Mentre esperem la darrera entrega de la trilogia, gaudim de la prosa exquisida de Cussà i de la saviesa humana del Ciclop.

Enllaços: