Les afinitats electives
Traducció: Carme Gala
Grans Èxits (Proa)
Barcelona, 1996
ISBN: 84-8241-040-7
Pàgines 229
Sinopsis
Les afinitats electives (títol original en italià: Le affinità elettive) és una coproducció franco-italiana de Paolo i Vittorio Tavianidirigida l'any 1996 i estrenada l'any 1997. Ha estat doblada al català.[1]
Lliurement inspirat de la novel·la homònima de Johann Wolfgang von Goethe, el film transposa la història en el marc de la Toscana, pàtria dels germans Taviani.
A la darreria del segle XVIII s'anomenava "afinitat electiva" el fenomen químic pel qual dos elements associats es disgreguen sota l'acció de dos altres elements, i s'hi associen formant noves parelles. No passa el mateix, sovint, en el comportament humà? A Les afinitats electives, J.W. Goethe aplica aquestes lleis de l'atracció recíproca a les relacions entre un matimoni i dos nouvinguts, deixant al descobert fins a quin punt les forces ocultes de la necessitat guien misteriosament els nostres sentiments.
Argument
Després de nombrosos anys de separació, el baró Edoardo i la comtessa Carlotta, es troben, en una recepció a la vila dels Medici de Poggio a Caiano. Abans, es van estimar apassionadament i decideixen casar-se amb la finalitat de conèixer la felicitat, amb efecte tardà, però recíprocament desitjat. Mentre parella sembla haver trobat el seu equilibri, el baró convida, contra el parer de la seva esposa, un amic d'infantesa, l'arquitecte Ottone. Els pressentiments de Carlotta resulten fundats: la presència d'Ottone aporta alegria i satisfacció, però també confusió sentimental a la parella. A partir dels consells de Carlotta, Ottilia, la seva filla adoptiva, s'uneix a ells. La descripció d'una experiència científica, aquella de les « afinitats electives », permet ja de presagiar la continuació de la narració
