L'ordre del dia
Traducció de Jordi Martín Lloret
Premi Goncourt 2017
Edicions 62, Col.:El Balancí, 789
Barcelona, 2a ed. abril 2018
ISBN: 978-84-297-7664-5
Pàgines: 160
Ressenya (Que vaig publicar al setmanari el3devuit el 04-01-2019)
“I ara, senyors, passin per caixa”.
Amb aquests mots, el 20 de febrer de 1933, Hjalmar Schacht —ministre de finances de Hitler— “invità” als 24 industrials més
poderosos d’Alemanya a fer aportacions econòmiques al nacionalsocialisme. La
patronal alemanya consensua, així, un compromís inaudit amb el nazisme, implicant-se
en l’ascens de Hitler al poder.
Éric
Vuillard (Lió, 1968) és escriptor i cineasta francès. Les seves obres tenen com
a marc de referència esdeveniments històrics. L’ordre del dia, guardonada amb el Premi Goncourt 2017, reconstrueix
els preàmbuls, els fets de la invasió nazi a Àustria (12 de març de 1938) i les
seves conseqüències. L’obra és un assaig de ficció històrica. Amb la narració
d’episodis desconeguts, Vuillard dona llum a allò que succeí just abans de
l’annexió d’Àustria; desnaturalitza i cosifica als “vint-i-quatre
llargandaixos” que aportaren ingents quantitats de diners als nazis; parodia l’egomania
delirant del Führer; mostra les ambicions territorials de la hipòcrita política
intimidatòria del Reich; ens regala una de les escenes més fantàstiques i
grotesques de tots els temps: l’entrevista a Berghof entre Hitler i el canceller
austríac Kurt von Schuschnigg. Amb un to sarcàstic ridiculitza la pana
generalitzada dels tancs Panzers IV de la Blitzkrieg camí d’Àustria, embús que
impedirà a Hitler la seva entrada triomfal en la data prevista.
A la
narració cronològica lineal de L’ordre
del dia, Vuillard intercala paralel·lismes amb fets coetanis d’altres
personatges. A partir d’ells, l’autor ens transmet l’axiologia de la seva
moralitat; una concepció humanística que plasma en referències diverses a
l’art, la música, la literatura, el cinema o la pintura. Impactant el capítol
“Els morts” dedicat als més de mil set-cents suïcidis en la setmana prèvia a
l’Anschluss.
Amb un estil
càustic, mordaç i irònic ens presenta les referències i descripcions dels
dirigents nazis (Hitler, Goering, Ribbestrop, Fuller, Seyss-Inquart ...) i del
canceller austríac Schuschnigg. Alguns són esmentats en comentar el procés dels
judicis de Nuremberg (1948).
L’obra és
circular. Si a la portada del llibre ens presenta l’elegància aristocràtica del
magnat Gustav Krupp, el darrer capítol el descriu com un ésser “ que
s’enfonsava en una imbecil·litat sense retorn”. Els successors d’aquells 24
empresaris perviuen entre nosaltres transformats en productes de consum: Opel,
Krupp, Siemens, Bayer, Allianz... Éric Vuillard ens ofereix una lliçó de
literatura, història i moral política.
Enllaços
- Biografia a la Wiquipedia
- Sinopsi del grup editcions 62
- Entrevista de Andrés Soane a E. Vuillard (15 març 2018)
- Ressenya al blog Nosaltres LLegim
- Ressenya de Sergi Sánchez a El Periódico (20 març 2018)
- Article Recurrir a la ficción puede ser engañoso d'Alex Vicente a El País
(8 març 2018)
