La noia amb la Leica
Traducció d'Oriol Ponsatí-Murlà
Edicions 62. Barcelona
Primera edició: març del 2019
ISBN: 978-84-297-7762-8
Pàgines: 344
Sinopsi (Publicada al setmanati "3devuit" el 19-08-2019)
Helena Janeczek (Munic, 1964) prové d’una família judeo-polonesa, de
pares supervivents de l’Holocaust. Des de 1983 te nacionalitat italiana. És
novel·lista, periodista i traductora germano-italiana. Amb La noia de la Leica, escrita en italià ha obtingut els premis: Strega
i el Bagutta.
L’arquitectura de l’obra es basteix amb un pròleg, tres parts i un
epíleg. Aquesta novel·la, si bé es fruit d’un procés imaginari creatiu de
l’autora, emergeix d’una prèvia i rigorosa tasca documental històrica sobre la
vida de la protagonista: Gerta Pohorylle (Stuttgart, Alemanya; 1 d’agost de 1910 – El Escorial, Espanya; 26 de juliol de 1937). Adoptà el pseudònim
de Gerta Taro. És considerada la primera dona fotoperiodista. Cobrí la Guerra
Civil espanyola. Un fortuït accident, aixafada per un tanc republicà al front
de Brunete, va precipità la seva mort; només tenia 26 anys.
Amb aquest llibre Janeczek treu de l’oblit la
figura de Gerta Taro, a qui s’estima més nomenar Gerda. Aprengué fotografia d’Endre
Friedmann, jueu hongarès, que adoptà, per acord mutu, i sota el pseudònim de
Robert Capa una personalitat ficticia que amagava a un famós fotògraf nord-americà.
Ambdós compartien l’autoria de fotos publicades a revistes com “Regards” o “Vu”,
sota el pseudònim de Capa. Aquest llibre es retorna la fascinació pe la parella
Capa-Taro: una història passional, misteriosa i complementària.
La rica, complexa, vivencial i curta
existència de Gerta Taro ens es presentada per l’autora per mitjà de les seves
relacions amb diversos personatges de la novel·la. Amics anteriors a la seva
vinculació al fotoperiodisme: Willy Chardack,
enamorat platònicament d’ella; Ruth Cerf, la seva companya a Leipzig, que ens ofereix la visió més humana de
Gerta i Georg Kuritzkes, un dels seus nòvios, militant actiu contra el feixisme, membre de les
Brigades Internacionals. D’altres
personatges protagonistes, gens secundaris: els
fotògrafs David Seymour y Fred Stein o el tècnic en revelat Csiki Weisz i el
propi Robert Capa.
El fil narratiu pateix d’un excés de moviments
endavant i endarrere en el temps que, debades,
pot causar desconcert. Talment com ho fa la presència de locucions i
frases en idiomes diversos. La diversitat de registres dels diàlegs, malgrat la
seva vessant fictícia, aporten un creïble realisme i afavoreixen un ritme
intens en el procés lector.
Janeczek, en el seu afany de reivindicar l’autoria de Gerta d’algunes fotos,
ens ofereix una anàlisi històrica sobre els continguts de “La maleta mexicana”
i sobre la controvertida foto: “La mort del milicià”.
