Raül Garrigasait
ELS FUNDADORS. Una història d'ambició, clàssics i poder
Ara Llibres
Barcelona. Primera edició: febrer 2020
ISBN: 978-84-17804-07-7
280 pàgines
Ressenya
Raül Garrigasait, (Solsona, 1979) escriptor —distingit al 2017 amb el Premi Llibreter per la novel·la Els estranys— autor
d’assaig d’història cultural, eminent hel·lenista i actual president de la Casa
dels Clàssics, després d’una dècada com a editor de la Bernat Metge (B.M.), analitza
la pervivència dels pilars de la nostra cultura clàssica, tot endinsant-se en
els esdeveniments més foscos i brillants de la primera meitat del segle XX a
Catalunya.
Els
fundadors és una obra entre llibre d’història i assaig
narratiu. S’estructura en sis capítols de caràcter històric; un epígraf
personal; una extensa bibliografia i una relació dels volums publicats cada any.
Garrigasait
descriu les tensions dialèctiques i personals entre els
tres fundadors de la B. M. : Francesc
Cambó, Joan Estelrich i Carles
Riba influenciats pels temps convulsos d’un moment històric trasbalsat per
diversos fronts, sobre tot per la dictadura de Primo de Rivera, la Guerra
Civil—que agreujà les enveges, ambicions i recels entre ells— i el franquisme. Al renaixement cultural
català que es pretenia dur a terme, Cambó aportà la empenta inicial i el
capital; Estelrich, primer director, la ideologia humanística i la gestió i
Riba: els coneixements filològics, el mètode, la filosofia de la traducció i la
sensibilitat literària. Durant la guerra, des de fora de Catalunya, Cambó i Estalrich donaren suport a l’alçament
feixista, tot pensant que rere la victòria podrien apaivagar la ferotge
repressió que els insurrectes exercirien sobre la cultura catalana. Riba es
decantà pel bàndol republicà. Salvat tot el fons de la col·lecció en ser
traslladat d’ubicació, Riba actuarà com a Comissari de la Generalitat prosseguint
l’edició de nous títols i centrant-se en la seva autèntica vessant de creador
poètic.
Els fundadors és un llibre de crítica literària, una obra de
teoria de la traducció i una reflexió sobre la
funció i el sentit dels clàssics en la cultura moderna. Excel·lent l’anàlisi sobre el llibre que obrí la col·lecció: De natura de Lucreci. Insuperable la
versió de l’Orestea d’Èsquil que
“representa la culminació de la feina del Riba hel·lenista abans de la guerra”.
La recepció humanista que aportaven les seves traduccions afavoriren la creació
d’una posterior novel·lística catalana seriosa i universal.
“L’humanisme
de la Bernat Metge va néixer de la lluita per una cultura sobirana, de la necessitat
d’obrir-se a Europa”. Llegim els clàssics per transformar les “erínies” que ens
envolten.
