Christian Guay-Poliquin
El pes de la neu
Traducció d'Anna Casassas
Edicions del Periscopi
Barcelona. Tercera edició: Març de 2020
ISBN: 978-84-17339-25-8
Pàgines: 259
Ressenya
Christian Guay-Poliquin (Saint-Armand, Quebec, 1982) escriptor i investigador quebequès, és considerat una nova promesa de la literatura canadenca en llengua francesa. El pes de la neu és la seva segona novel·la guardonada al 2017 amb el premi literari França-Quebec, entre d’altres. Obra traduïda al català per Anna Casassas i al castellà, editorial Seix Barral, per Luisa Lucuix.
La trama es desenvolupa en un lloc inconcret, remot
i aïllat, sense nom i colgat per la neu, on una tempesta deixa el llogaret sense
subministrament elèctric. Un territori fosc, un paisatge blanc. Una cabana on
conviuen dos éssers: un jove amb les cames destrossades a causa d’un accident
de cotxe i un altre d’edat avançada, Mathies, que tindrà cura d’ell a canvi de
poder tenir una plaça al comboi que, en arribar la primavera, el traslladarà a
la ciutat costanera on hi té la dona malalta.
Ambdues vivències són la història de dues
solituds, de l’aïllament imposat per les forces de la natura en un hivern
implacable. És la lluita de l’home contra els elements, l’enfortiment de la
seva resiliència i un progressar vers una amical solidaritat. Malgrat
l’estatisme de l’escenari físic, i l’avorrida quotidianitat enclaustrada,
l’autor sap atrapar-nos amb un estil molt descriptiu, amb frases curtes
accelerades i capítols dinàmics d’escassa llargària.
Obra estructurada en set capítols curts que
amaguen profundes reflexions. Guay-Poliquin
inverteix i perverteix la paràbola mitològica d’Ícar i Dedal al laberint de
Creta per fer-nos adonar de la capacitat de resistència de l’ésser humà en
circumstàncies hostils o letals. Sobta l’aparent incongruència en l’enumeració
dels capítols. Ens revelen el gruix de la neu a l’inici de cada dia relatat i
justifica el títol: El pes de la neu.
Al llibre esbrinem reminiscències de Hitchcock, Cormac Mc Carthy (“La
Carretera”) o “The Misery” de Stephen
King, que l’autor confessa no haver llegit.
La neu no és cap
protagonista sinó un mirall deformador que reflecteix allò que passa dins la
cabana. Ignorem el nom del jove protagonista. La resta de personatges tenen
noms iniciats amb “J” o amb “M”. Una picada d’ullet al bíblic Jonàs i a Moby
Dick.
Ens trobem davant una
obra inquietantment absorbent, que ofereix una pluralitat de lectures. L’excel·lent recepció de l’obra compta ja amb un projecte
cinematogràfic i un altre de teatral, on Maria, l’única dona de l’obra,
esdevindrà la protagonista. Un llibre adient per aquests temps calamitosos de
la pandèmia de la Covid 19.
