Retorn a Haifa - Homes sota el sol
Traduït per Anna Gil Bardagí
Club Editor. Barcelona. 2a edició:gener de 2024
ISBN: 978-84-7329-423-2
192 pàgines
Ressenya (Miquel Moreno pel setmanari 3devuit)
En aquestes dates en què la sang palestina i la demolició cobreix la terra de Gaza, apropar-se a la figura de Gassan Kanafani i la seva obra ens transporten a les inhumanes vivències imposades per la guerra sionista, qualificada en alguns entorns internacionals com a genocidi. Kanafani, que fou assassinat el 1972 pel Mossat jueu en un atemptat amb cotxe bomba, tingué un paper destacat en la modernització de la literatura palestina, de la qual fou una figura destacada com a prolífic escriptor, periodista i activista polític palestí.
La creació de l’Estat d’Israel el 1948, que originà la Nakba
(expulsió de 800.000 palestins de Palestina), obligà a la seva família a
exiliar-se al sud del Líban. S’instal·laren de manera definitiva a Damasc (Síria).
La seva tesi doctoral: Raça i religió a
la literatura sionista” orientarà la seva activitat política vers
l’organització panarabista Moviment Nacionalista Àrab (MNA) Al 1967 participarà
en la creació del Front Popular per l’Alliberament de Palestina.
L’obra que presentem conté dues de les narracions curtes més
emblemàtiques de Kanafani: Homes sota el
sol i Retorn a Haifa, traduïdes
per Anna Gil Bardagí. Obres que plantegen com a temàtiques: la identitat
palestina, la pàtria i la terra perduda, la situació dels refugiats, el drama
de la immigració, la col·lisió entre temps i memòria, les contrarietats entre
afanys i realitats, les adversitats familiars, els perills de la lluita
contestatària, la humiliació, opressió i violació dels drets humans...
Homes sota el sol (1963)
és una magistral “nouvelle”. Explica la història de tres personatges masculins
de tres generacions diferents: Abu Qays, Assad i Marwan, delerosos d’una vida
millor, fugen del camp de refugiats i emigren cap a Kuwait des de Bàssora, allunant-se
de les urpes dels traficants de persones, confluiran en una idèntica aventura
dins d’un camió cisterna. A través de l’infern del desert marxen vers un incert
futur. Retorn a Haifa (1970) presenta
una estructura narrativa complexa i profunda en el tractament dels temes que
desenvolupa: la presència del temps pretèrit en la vida d’un matrimoni
expatriat el 1948 i que retorna des de l’exili a visitar la seva antiga llar el
1962; la creació de la identitat personal i els mecanismes psíquics de la culpabilitat...
Les descripcions ambientals són concises i clares en dibuixar camins,
localitats, interior de llars i sentiments personals.
L’obra literària de Kanafani segueix sent literatura
universal de resistència.
