Paul Auster
Baumgartner
Traducció: Ernest Riera
Edicions 62. Col·lecció El balancí, 884
Barcelona. 1a edició març del 2024
ISBN: 978-84-297-8176-2
256 pàgines
Sinopsis
Paul Auster (1947-2024) traspassà el 30 d’abril d’enguany
deixant un prolífic llegat cultural com a poeta, novel·lista, guionista i
director cinematogràfic, memorialista... Destaquem: els poemes d'Unearth, publicats
el 1974; entre les novel·les: La invenció de la solitud, 1982; Trilogia
de Nova York, 1987; Leviatan
1992; Diari d’hivern, 2012, 4 3 2 1, 2017... P. Auster ens llega
una extensa obra que evolucionà en mutació contínua, reinventant-se a si mateix
dins els laberints literaris que creà, des d’una veu narrativa diversa,
entremaliada i hipnotitzant. Una prosa empàtica, seductora, que captiva al
lector per la intensitat de la trama i la psicologia dels personatges.
Rere quasi mig segle dedicat a la literatura, Auster ha
esdevingut un “clàssic” autor nord-americà. La redacció de Baumgartner va realitzar-la, al llarg dels dos anys de malaltia, després
de ser diagnosticat de càncer de pulmó. A partir d’una accidentada jornada
domèstica, ens presenta la fragilitat corporal, física i mental, del
protagonista: Seymour Baumgartner, un professor universitari de filosofia de 70
anys. Vidu de fa una dècada, continua comunicant-se amb la seva dona Anna
Blume, traductora de prestigi i escriptora inèdita traspassada en un tràgic
accident a la platja.
Des de l’anècdota inicial amb què atrapa al lector, Auster
ens va endinsant en el progressiu davallament del protagonista, alhora que el
flux narratiu s’endinsa en aspectes biogràfics: el realisme vital que esdevé la
cronologia atzarosa que orienta la vida. Una rere altra, va analitzant les
circumstàncies històriques que condicionaren d’antuvi l’evolució social
familiar i les seves relacions. Escriu sobre la frustració intel·lectual d’un
pare amargat, la fortalesa d’una mare tendra i servicial, la histèria d’una
germana neuròtica, sobre morts sobtades, el sexe esporàdic, la creació
literària, la filosofia heideggeriana, el cinema... i de la solitud ancorada en
una quotidianitat nodrida pel record. El dolor i l’amor són les dues forces vitals
amb què Auster, versus Baumgartner,
descodifica l’atzar de l’existència humana.
